propranolol

En aquest ordre d'idees, creguérem que l'estudi de l'efecte del propranolol —un fàrmac de reconeguda importància en la terapèutica cardiovascular— sobre l'acció hipoglicemiant de la tolbutamida podia tenir interès pràctic.

En aquest cas, la seva acció hipoglicemiant seria bloquejada pel propranolol.

Abans de començar els experiments pròpiament dits calgué determinar quina era la dosi de propranolol capaç d'induir un bloqueig ß complet en el conill.

En una sèrie preliminar d'experiments hom va poder trobar que una dosi de 5 mg/kg de propranolol, administrada per via subcutània a intervals d'una hora, inhibia totalment la resposta taquicarditzant a l'isoproterenol en el conill.

Tal com es pot apreciar, el descens de la glicèmia produït per l'administració intravenosa de tolbutamida és el mateix en els animals tractats amb propranolol que en els animals control.

D'altra banda, l'administració de propranolol sol no exerceix cap efecte significatiu sobre els valors de la glicèmia.

El fet que el tractament amb propranolol no modifiqui la corba de glicèmia postolbutamida sembla indicar que l'acció hipoglucemiant d'aquesta no s'exerceix a través de mecanismes adrenèrgics.

Tanmateix, ha aparegut recentment un treball en què s'indica que el pre-tractament amb propranolol és capaç d'inhibir en un 50 % l'alliberament d'insulina induïda per la tolbutamida, en el ratolí.