A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
protaminanom femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 105 En un cas dels primers l'heparinització obligà a donar sulfat de protamina per lleugera hematúria, que cedí ràpidament. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 105 En ser analitzades per electroforesi en gels de poliacrilamida/urea, les SBP es reparteixen en tres zones diferents del gel: una fracció (anomenada X en les referències originals) que migra en la zona de les histones somàtiques, una altra fracció (Y en les referències citades) de mobilitat intermèdia entre les histones somàtiques i la protamina salmina, i una última fracció (Z en referències) de més migració que les anteriors. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 105 D'altra banda, P. granatina conté una protamina d'iguals característiques (vegeu la taula II). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 105 Els espermatozoides contenen una proteïna majoritària (protamina) (vegeu la taula IV) que migra per electroforesi en la zona de les P2 dels poliplacòfors (a les fig . 1 i 3 també són anomenades P2). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 105 La seqüència aminoacídica de la protamina P2 de M. turbinata està en estudi. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1991) Freqüència: 105 L'estructura del complex DNA-protamina ha estat estudiada en I'espècie Gibbula divaricata a partir del seu espectre de difracció de raigs X (78, 88). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons