protoplasma

Entrat l'espore, queda quiet i aumenta de volum degenerant el protoplasma, que forma un envoltori al seu voltant aumentant de volum tot plegat; el nucli queda íntegre però arreconat a la periferia de la cèl·lula.

L'ample espore que, engruixint-se, s'ha fet merozoit, segueix el cicle sexual mascle, vacuolisant-se i transformant-se per últim en capdell irregular, més espessat en unes parts que en altres i amb cossos petits més tingibles que el mateix capdell; aquest, que ve a ésser ultra-cel·lular ja que el protoplasma és degenerat, se romp en filaments curts, forts i ondulats que's van convertint en llargs, delicats i en tirabuixó: tal és l'espiroqueta pàlida de Schaundinn.

Els plasmazellen poden ressemblar les formes amb zigots, però amb la pironina no és possibl la confusió, puix se veu tot el protoplasma uniformement tenyit en roig i el nucli blau, mentres els cossos sifilítics tenyits en rosa-clar presentan el protoplasma del protozoari tenyit en rosa-fosc.

En les tallades tenyides amb l'Unna-Papanheim (verd de metilpironina) ressalten els protozoaris per les propietats acidòfiles de son protoplasma, que fan que's tenyeixin de vermell per la pironina, rebutjant la part basiòfila del reactiu; així, en mig dels protoplasmes rojos dels plasmazellen, que's veuen amb son nucli blau, i els nuclis grossos de cèl·lules epitelials mal tenyits de blau i amb vora roja de protoplasma, destaquen es leucocytozoon.