psicosi

Hem procurat conseguir la major homogeneitat possible de material; per això totes elles han estat triades d'una edat compresa entre els 20 i 30 anys; les deu primeres són treballadors de temperament equilibrat, sense tares neuropàtiques, d'instrucció regular i amb perfecta salut orgànica i mental; els altres onze es distribueixen en la forma següent: tres neurastènics, tres ebefrènics i cinc atacats de psicosi maníaco-depressiva, dels quals quatre presentaven un accés de melancolía lleugera i una lleugera excitació hipomaníaca.

En els 29 casos de psicosi maniacodepresiva l'havem vist normal o exagerat, en 2 invertit i en 2 abolit.

Fins avui dia hem tractat tres paràlisis agitants típiques, sis sindromes parkinsonians encefalítics o postencefalítics, i una hemiplegia cerebral luètica; i, com a casos testimonis (sense símptomes espàstics) del mateix tractament, podem assenyalar una psicosi fòbica amb arterioesclerosi generalitzada i una probable demència prematura hebefrènica.

En el cas dels alcohòlics crònics aquesta malaltia és molt menys freqüent que la degeneració cortical cerebral o que la psicosi de Korsàkov amb polineuritis.

Els psiquiatres parlen d'una psicosi tòxica, una mena d'impregnació del cervell feta per verins endògens; en tot cas, replicaríem nosaltres, els verins serien substàncies al·lucinògenes que per un moment porten a paradisos artificials, una veritable psicodèlia barreja de nirvana, ataràxia i Cel.