quadratura

Els tres problemes especials de la geometria grega La ciència grega ens va llegar tres problemes que van ocupar en major o menor mesura l’interès dels matemàtics i dels aficionats a les matemàtiques al llarg dels segles: la duplicació del cub, la quadratura del cercle i la trisecció de l’angle.

La quadratura, en canvi, era un problema d’una altra natura, ja que estava lligat al número p.

Els primers intents de la quadratura del cercle cal anar a buscar-los en un altre problema similar, la quadratura de les lúnules que va fer creure que la quadratura del cercle era possible.

També a Barcelona, durant el segle XIX, es va donar aquest fenomen no solament per la quadratura, sinó també respecte a la trisecció.

Va ser precisament en aquelles institucions prèvies a la universitat on es van dirigir els aficionats a les matemàtiques per presentar els seus treballs sobre quadratura i trisecció.

En els arxius de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Junta de Comerç hem localitzat referències a sis treballs sobre la quadratura que cronològicament es poden classificar en tres períodes: 1) anteriors a la dominació absolutista; 2) posteriors a la dècada ominosa; 3) debat a la premsa entre diversos acadèmics.

El 1815 va anar a parar a les mans de Pere Màrtir Armet una memòria sobre la quadratura del cercle elaborada per algú que no hem pogut identificar.