quiralitat

Després d’una introducció al concepte de quiralitat, en aquest article es discuteixen breument els principals mètodes per a l’obtenció de compostos quirals en forma enantiomèricament pura, amb especial èmfasi en la catàlisi asimètrica.

En el cas dels compostos orgànics, la presència de quiralitat deriva molt sovint (però no sempre: vegeu el cas de l’1,1’-bi2-naftol a la figura 1) de l’aptitud del carboni per enllaçar-se a quatre substituents, posicionats als vèrtexs d’un tetràedre del qual l’àtom de carboni ocupa el centre.

Tots aquests fets deriven del fet principal que a la natura els processos sintètics estan controlats per enzims, els quals exerceixen un control molt estricte sobre la quiralitat de les biomolècules.

En aquest context, és clar que quan el complex organometàl·lic té un o dos lligands quirals (per exemple, L¹ i L² a la figura 6), la reacció té lloc en un entorn asimètric que permet la inducció de quiralitat i es produeix un enantiòmer en més proporció que l’altre.

La línia de recerca de síntesi d’aminoàcids i inhibidors enzimàtics es basa en l’ús de l’epoxidació de Sharpless per a la inducció de quiralitat.