radar

L’altra plataforma desenvolupada durant la Segona Guerra Mundial és el radar.

Els models de radar més moderns tenen capacitat per a registrar el desplaçament de la precipitació oferint dades sobre la direcció i velocitat del fenomen.

En el cas de detectar-se pluges torrencials, el radar pot, a més, proporcionar informació precisa dels sectors geogràfics que poden patir-ne els efectes i una previsió del temps transcorregut fins a l’inici dels aiguats.

El radar, doncs, esdevé una eina amb una important i valuosa capacitat predictiva per a tots aquells episodis de pluja generadors d’inundacions, riuades i estralls a les poblacions.

D’aquesta primera utilitat militar, com en el cas del radar, es va passar a una aplicació meteorològica sense gaire adaptacions.

Les primeres utilitzacions en aquest sentit foren radars molt senzills aerotransportats que permetien als avions la detecció precoç de grans tempestes i poder així evitar-les.

La veritable utilitat meteorològica, més enllà del simple advertiment, ha arribat amb l’aplicació dels radars de tipus Doppler.

Amb aquests radars, una estació fixa terrestre pot fer un seguiment instantani de les formacions nuvoloses i la pluja associada, i donar mesura de la densitat de la precipitació.

— Adolf COMERÓN. Conferència: «Pols, gasos, vent i cendres: radars làser per al sondeig de l’atmosfera». Institut d’Estudis Catalans, 15 de juliol de 2010.