radioactivitat

Podríem preguntar-nos com és que totes les aportacions de la química del segle XIX s’han pogut mantenir després dels descobriments de la radioactivitat, dels raigs anòdics i catòdics, de les noves espectroscòpies d’infraroigs, de masses.

Libby va construir un detector de radioactivitat basat en una modificació del detector de Geiger-Müller, en què les funcions de càtode les exercia una reixeta metàl·lica en comptes de les parets del tub.

Aquesta disposició permetia introduir la mostra dins del mateix detector, i eliminar així la finestra i el seu indesitjable efecte d’absorció de la radiació, que constituïa un detriment per a la detecció de la radioactivitat de baixa energia i de baixa intensitat.

A la vida quotidiana estem convivint amb la radioactivitat.

Considerant tota la població del món, una persona, en valor mitjà, rep una quantitat de radioactivitat de 2,8 mSv per any.

A la figura 1 es pot veure quin és l’origen d’aquesta radioactivitat.

Una part de la radioactivitat prové de la natura i una altra és artificial com a conseqüència de les activitats que desenvolupa la humanitat.

La radioactivitat natural es deu a: 1. Radiació còsmica. Quan anem pel carrer o estem a casa, estem sotmesos a la radiació còsmica.

En podem assenyalar: l’Instituto Católico de Artes e Industrias de Madrid, experts en electricitat; el Col·legi Màxim de Oña, que disposava d’un laboratori de física i radioactivitat ; l’Observatori de Cartuja; l’Observatori de Montserrat de Cuba; el Col·legi del Salvador de Saragossa; el Col·legi d’Orihuela; el Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià; l’Observatori i Col·legi de St.

Més endavant es va comprovar que la radioactivitat també s’incorporava a altres nucleòtids-difosfat i que no era una propietat exclusiva de l’ADP.

Radiació, als anys seixanta: 4 Fantàstics, 1961 (tot i que en aquest cas és radiació còsmica en una espècie de transició); Spiderman, 1962 (picada d’aranya prèviament sotmesa a radioactivitat); Hulk, 1962 (després de rebre els impactes d’una bomba de raigs gamma de la seva invenció).

En els dos casos el canvi de física/ radioactivitat per biologia/genètica és més que evident.

En el cas de Spiderman, Peter Parker en el còmic (imatges 1 i 2), és un alumne de l’escola superior molt interessat per les ciències que assisteix a una demostració d’«Experiments amb la radioactivitat» al departament de ciències.

Durant l’experiment una aranya es despenja del sostre i rep una descàrrega de radioactivitat ; l’aranya cau i pica el protagonista, que després d’un lleu mareig nota que té noves habilitats.

no pensaven que fenòmens com la radioactivitat podien canviar les regles del canvi químic ni aquests fenòmens els feien perdre la confiança en les lleis de la química, com per exemple la llei periòdica.