rang

Un aspecte particularment atractiu de l’EM d’electroesprai és que els pics de l’espectre primari solen ocupar un rang de m/z entre 1 000 i 2 000 (figura 6), assequible a analitzadors senzills com ara els quadrupols (desenvolupats per Wolfgang Paul, Premi Nobel de Física, 1989).

Una altra representació és emprar com a coordenades el rang o ordre de classificació (figura 3): novament el nostre lloc relegat i el lleuger excés de muscle o defecte de cervell és aparent.

Per als curiosos diré que aquestes classificacions per rang es coneixen com a lleis de Pareto i de Zipf-Mandelbrot (figures 4 i 5).

Els organismes vius poden, per tant, ésser emprats per a la producció de productes naturals o sintètics quirals; si bé el rang dels substrats de partida és més aviat limitat, els processos de síntesi basats en biotransformacions tenen l’avantatge d’ésser molt directes i de no necessitar la protecció de grups funcionals.

D’altra banda, tal com es mostra de forma simplificada a la figura 1, en funció de la proporció aire/combustible per a un motor de gasolina, les emissions abans esmentades varien en un rang important.

Com que els components que formen la fracció volàtil del vi presenten un rang molt ampli de polaritat, volatilitat i concentració, resulta difícil escollir un mètode adequat per a l’anàlisi de tots ells de manera simultània.

Aquestes millores, juntament amb la utilització de mostres enriquides isotòpicament (¹³C, ¹⁵N i/o ²H), permeten augmentar notablement el rang de pesos moleculars de proteïna abordables per RMN i retallar distàncies respecte a la difracció de raigs X.