reactor

Una quimioteca de composts individuals és aquella en la qual a cada reactor se sintetitza un producte.

En canvi, a les quimioteques de mescles controlades cada reactor conté una barreja de productes; llavors, la identificació de la molècula o molècules més actives en l’assaig corresponent necessita un procés anomenat deconvolució.

Com es veu, es treballa amb mescla de suports, però cada gra d’aquest suport només contindrà un producte (del qual sempre es coneixerà l’última font de diversitat acoblada) i sempre hi haurà hagut un reactiu per reactor (figura 2).

Finalment, doncs, el catalitzador es pot definir com un monòlit ceràmic que de fet farceix el reactor, sobre el qual es diposita una alúmina d’alta superfície, normalment estabilitzada amb La₂O₃.

Per això és necessari passar prèviament aquest hidrogen contaminat amb CO per un reactor amb un catalitzador que, alimentat també amb O₂, produeixi la conversió del CO en CO₂.

Es tracta d’anar fent les diferents etapes de la síntesi de forma paral·lela i simultània a tots els reactors, introduint la diversitat que pertoqui a cadascun d’ells en l’etapa corresponent.

Finalment, com ja hem esmentat, les implicacions industrials de la catàlisi són enormes i, per tant, la seva relació amb l’enginyeria química –en el disseny de reactors i processos catalítics, per exemple– és cabdal en la seva aplicació pràctica.

El sol és un gran reactor natural de fusió termonuclear que dóna llum i calor a la Terra.

El proper pas és la construcció del reactor de fusió ITER.

FIGURA 4. Esquerra: Reactor de fusió termonuclear natural, el sol. Dreta: Reactor de fusió termonuclear artificial ITER, de 500 MW de potència tèrmica, que serà construït a Cadarache (França).

França construirà un altre reactor EPR de 1.600 MWe a Flamanville.

Aquest reactor introdueix millores a conseqüència de l’experiència adquirida durant aquests anys; per això se l’anomena evolutiu.

Es tracta d’un fotomuntatge corresponent a l’emplaçament d’Olkiluoto (Finlàndia), on estan funcionant dos reactors nuclears tipus BWR de 840 MWe de potència cada un, i on s’està construint un tercer reactor nuclear tipus EPR de 1.600 MWe.

La figura 16 presenta el reactor de quarta generació anomenat reactor de molt alta temperatura.

FIGURA 16. Reactor de generació quarta. Reactor de molt alta temperatura, orientat a la cogeneració d’electricitat i hidrogen.