receptor opiaci

La ciència actual accepta, sense discussió, que la morfina alleuja el dolor actuant a nivell del sistema nerviós central sobre uns receptors específics anomenats receptors opiacis, que són de tres tipus principals: µ, d i ?.

Lluny d’explicar completament els mecanismes que desencadenen i atenuen el dolor, l’evidència experimental de l’existència de receptors opiacis va plantejar nous interrogants.

La resposta lògica, i que ara sembla evident, és que existirien substàncies generades en el propi organisme que tindrien com a funció interaccionar amb els receptors opiacis i alleujar el dolor.

Malgrat els innombrables però infructuosos intents d’aïllament i purificació dels receptors opiacis, aquest quart de segle d’esforç investigador constant en el camp dels opiacis també ha permès la caracterització de l’estructura del receptor opiaci i dels diferents subtipus (µ, d i ?) mitjançant les tècniques modernes de clonació emprades en biologia molecular (Evans i col·l., Science, núm. 258 [1952-1955, 1992]; Keiffer i col·l., Cell. Mol. Neurobiol., núm. 15 [1995], p. 615-635).

El treball, signat per Matthes i col·laboradors, demostra que el receptor µ és el principal lloc d’acció de la morfina, qüestionant el fet ben establert fins ara que la morfina pugui actuar sobre els tres subtipus de receptors opiacis.

Recentment, he portat a terme un treball l’objectiu del qual ha estat establir les característiques estructurals dels diferents receptors opiacis responsables de la selectivitat de diversos lligands d’aquesta família.

Els receptors opiacis passen a activitat analgèsica a través de l’activació d’almenys tres receptors µ, d i ? [7].