recerca

Des dels seus inicis la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) ha tingut la voluntat de celebrar conferències, seminaris, congressos i reunions científics per afavorir la posada en comú, la discussió, l’intercanvi i la difusió del coneixement i de la recerca en història de la ciència, de la tècnica i de la medicina.

Voldríem que la revista esdevingués un referent de la recerca en història de la ciència, la tècnica i la medicina no només al nostre país, sinó en l’àmbit europeu i internacional.

Per aconseguir aquest objectiu caldrà una progressiva exigència de rigor professional, la qual cosa, sens dubte, ha de revertir en benefici dels historiadors de la ciència i, per tant, de la disciplina a la qual dediquem la nostra recerca i els nostres esforços.

Vidal i Carreras (1848-1922) era cap del districte miner de Lleida des de 1887, i el 1907 passà a presidir la Comisión del Mapa Geológico de España, la institució que caracteritzà la recerca geològica a Espanya fins al 1910 (Gozalo, 1996).

Segons Eduard Riu, la contribució de Vidal a l’arqueologia prehistòrica «fou fonamental per deslliurar-la definitivament de les caduques concepcions de l’escola filològica o de l’antievolucionisme i per encarrilar la recerca dins les formulacions de la prehistòria sorgida de les ciències naturals» (Riu, 1995: 123).

S’havia doctorat en física l’any 1943 realitzant una tesi sobre òptica dirigida per José María Otero Navascués, qui, posteriorment, serà el major protector institucional i econòmic del grup que Catalá formarà a València, perquè arribarà a ser el president de la Junta de Energía Nuclear.1 L’ambient que Catalá va trobar a València no era el més propici per a la recerca en física.

Ni en l’àmbit material, per la inexistència d’instrumental, ni en l’humà, perquè els alumnes per formar un grup de recerca eren químics de formació i, segons testimonis de l’època, tenien com a sortida professional molt més clara i millor remunerada la química industrial.

La recerca en física als instituts del CSIC era minoritària respecte a altres àrees.

Viatge a Bristol i descobriment de les emulsions No serà l’any següent, com hem llegit a la carta dirigida a Otero, sinó el 1949 quan Catalá va ser pensionat pel CSIC per a realitzar una estada de recerca d’un any a la Universitat de Bristol.