reconeixement enantioselectiu

En aquests casos, sembla més raonable entendre el reconeixement enantioselectiu com a interacció d’una única molècula del SQ amb una molècula de l’anàlit.

Mentre que en condicions de fase inversa s’afavoreix el reconeixement enantioselectiu per inclusió de l’anàlit a l’interior del macrocicle, en utilitzar dissolvents lipòfils com a fase mòbil s’afavoreixen les interaccions polars amb l’exterior de la cavitat, estigui la ciclodextrina derivatitzada —interaccions amb carbamats— o no —interaccions amb els grups hidroxil.

A més, la seva senzillesa estructural els fa útils en estudis del mecanisme de reconeixement enantioselectiu.

Aquesta és la raó per la qual diversos tipus de FEQ perden totalment o parcial la seva capacitat de reconeixement enantioselectiu en utilitzar aigua com a component de la fase mòbil.

En aquest sentit, la comprensió més fonamental del fenomen de reconeixement enantioselectiu es basa en l’estudi de l’associació selector quiral/enantiòmer.

La ressonància magnètica nuclear (RMN) utilitzant diferents tècniques, entre elles, experiments de diferència de transferència de saturació (STD) entre molècules petites i grans, o tècniques calorimètriques (ITC) es troben entre les metodologies utilitzades en el grup de recerca per aprofundir en l’estudi del mecanisme de reconeixement enantioselectiu.