refractor

Cal afegir que recentment, commemorant el centenari, s’ha restaurat un telescopi refractor equatorial Grubb de cinc polzades, adquirit el 1906, que es troba al vestíbul de la Facultat de Física.

El telescopi Yerkes es va inaugurar el 21 de maig de 1897 i té una lent de 101 cm, de manera que és el telescopi refractor més gran mai construït, i que supera en 10 cm el diàmetre del telescopi Lick, situat al nord de Califòrnia i inaugurat a principis de 1888.

El refractor Yerkes ja no se superarà mai més, perquè d’aleshores ençà, tots els grans telescopis que es construeixen ja són reflectors.

¿Va ser tècnicament possible per a Josep Comas veure’l amb el seu telescopi? ¿Concorda la seva descripció amb les possibilitats tècniques observacionals de l’instrument emprat? Les observacions havien estat realitzades des de l’Observatori Fabra de Barcelona, del qual Comas era director des de la seva fundació (1904), amb el telescopi refractor Mailhat de 38 cm.

L’observació de detalls en aquests petits discs és perfectament possible perquè cauen dins del poder resolutiu teòric del telescopi refractor de l’Observatori Fabra.

Realment, es va formar en l’astronomia des de molt jove com a aficionat, fent nombroses observacions de tota mena d’astres des de casa seva amb un senzill telescopi refractor Bardou d’11 cm d’obertura.

Tots aquests telescopis eren de tipus refractor.

Amb el refractor de 60 cm, Lyot va observar Tità a la dècada de 1940, i després ho van fer Camichel i Dollfus, destacant-hi el contorn molt fosc i zones clares a l’interior, perfectament concordants amb Comas (figura 3).

Havien passat dinou anys des que va començar amb el seu refractor d’11 cm.