refrigerant

Els CFC es van desenvolupar al 1930 en els laboratoris de recerca de la General Motors com a refrigerants no tòxics i ininflamables, substituts del SO₂ i del NH₃ emprats en aquell temps.

En el cas de circulació, l’electròlit neteja la cel·la d’impureses, arrossega l’aigua produïda a la reacció i fa també la funció de refrigerant.

Aquesta pila té diversos avantatges: el combustible pot ésser transportat en forma líquida, que s’injecta a l’ànode quan interessa, sense necessitat de voluminoses botelles de gas ni sistemes auxiliars de reforming; no cal evaporar el combustible augmentant la temperatura ni controlar la temperatura i la humitat; i el combustible líquid també serveix de refrigerant.