reni

Encara que els complexos planoquadrats han estat, amb diferència, els més emprats, també la utilització de complexos octaèdrics d’altres metalls com el reni, el ruteni (figura 5) i l’osmi o complexos bimetàl·lics de molibdè o rodi (figura 5), entre d’altres, ha contribuït de forma important a un augment de la diversitat d’aquesta fascinant família de supramolècules.

A l’esquerra es troba el catalitzador més clàssic (porfirina de manganès) i a la dreta el complex d’inclusió format a partir d’un metal·lomacrocicle quadrat de reni i zinc i el catalitzador de manganès.

FIGURA 17. Metal·lomacrocicle quadrat de reni i pal·ladi que ha estat utilitzat com a sensor fluorescent de diferents anions inorgànics.

Aquest metal·lomacrocicle és luminiscent a causa de la presència a la seva estructura del cromòfor de reni fac[ReCl(CO)₃(4,4’-bipiridina)₂].

FIGURA 18. Metal·lomacrocicles quadrats de reni que han estat utilitzats com a tamisos moleculars.