reservori

Si realment la distensió de la bufeta urinaria, ja naturalment per acúmul d'orina en son interior o artificialment introduint-hi un líquid, com l'evacuació activa o passiva de dit reservori, produeixen modificacions en les terminacions nervioses vesicals, transmeses fins al ronyó, les excitacions d'altra mena que actúin directament sobre tals terminacions nervioses deuràn provocar fenòmens anàlegs.

La bufeta pot ésser buida o plena d'orina, tenint aquest líquid la sortida franca cap a l'uretra, en el qual darrer cas minva el volum de l'organ i es coarruga la seva superficie, fins que, si es prolonga massa l'excitació es presenta la fatiga amb dilatació passiva de l'organ; si estant plena la bufeta havem lligat el pene o el coll vesical, com és de preveure, no baixa el volum, per ésser impossible la sortida del líquid contingut en el reservori, augmentant necessariament la pressió intravesical.

La cúpula gàstrica, que es limita al paper passiu de reservori, que exerceix més o menys tensió concèntrica, segons els casos, però mai molt enèrgica, i on es continúen els fenòmens de la digestió salival, és de paret prima, de poca capacitat motriu i desproveïda de glàndules.

Introduí una cànula en la vena cardinal, en Ia vena hepàtica o en l'aurícula directament, i perfundí amb Locke, saturat d'oxigen; líquid que, contingut en un reservori elevat, corre pel seu pes.

Un fet, però, que resta comprovat és la desaparició dels elements bacil·lars i de llurs detritus del si dels elements gegants, amb persistència de les formacions prefol·liculars, les quals possiblement, com diu Domingo, serien un reservori d'activitat immunitzant, essent d'un gran interès constatar-ne la duració i terme de llur desaparició.