residu

Per cada demostració s’explica el procediment, el fonament químic i el que cal fer amb els residus.

Dur a "punts nets" el que no pot anar als dipòsits ordinaris (piles, mòbils, ordinadors, oli, productes tòxics...) i no llençar residus al vàter ni als desguassos.

No deixar residus al bosc, a la platja.

Cal notar que un residu concret d'un dels subgrups podria presentar valors per sota o per sobre de l'interval adoptat, en funció de la composició i, sobretot, del contingut en aigua.

També, que un potencial elevat per a un residu podria no ser realitzable si no és codigerint o afegint additius per complementar la seva composició.

El segon punt d'interès d'aquesta tecnologia rau en la revalorització del residu en termes d'estabilització de la matèria orgànica.

A Catalunya, els productes d'origen ramader constitueixen el residu més abundant, sobre tot a causa de la gran aportació del sector porcí.

La informació de les declaracions, facilitada per l'ARC, és la següent: comarca on es genera el residu, codi català d'activitat econòmica (CCAE) principal de l'empresa productora, codi de residu segons el Catàleg Europeu de Residus (CER), classe de residu (especial o no especial), descripció del producte, forma de tractament i quantitat generada (tones).

La resta dels residu s continguts a la base de dades creada no es consideren en el present estudi, ja que la digestió anaeròbia podria no resultar una forma de tractament competitiu, davant formes de valorització material, o bé és un tractament no aplicable per la naturalesa del residu, o bé es tracta de productes que poden contenir substàncies inhibidores del procés, com els fangs de depuradora fisicoquímica.

Per classificar els residu s declarats segons el seu potencial energètic, i atès que un mateix codi de residu (25 codis CER considerats) inclou productes diferents, amb potencials de producció diferents, s'han creat 97 subgrups o categories.

Per a cada subgrup s'ha creat una base de dades de valors de composicions i potencials de producció de metà, a partir d'informació bibliogràfica, incloent en alguns pocs casos informació de la descripció del residu aportada a la declaració.

Segons la naturalesa de la informació bibliogràfica recopilada a la base de dades pròpia, es distingeixen tres maneres d'estimar el potencial de producció de metà d'un subgrup: Cas 1) Es treballa amb un subgrup de residu s dels quals es té informació sobre el seu potencial (referències bibliogràfiques o dades experimentals), o bé la descripció del residu permet inferir prou dades per calcular-lo.

En cas de no trobar referències sobre el potencial d'un residu concret, però disposar d'informació sobre la demanda química d'oxigen (DQO) del tipus de residu i la fracció biodegradable, s'estima el potencial a partir de la relació entre la producció de metà i l'eliminació de DQO, això és, 0,35 Nm³ CH₄/kg DQO_eliminada, amb un rendiment comprès entre el 82 i el 94 %.

En l’estimació del grau d’incertesa intervé tant la variació en els potencials que pot presentar un mateix residu, segons la informació bibliogràfica, com les diferents composicions que aquest pot presentar en funció de la indústria d’origen per a una mateixa categoria.

Una de les maneres de respondre a l’augment de l’impacte ambiental que genera la nostra indústria és la fabricació de productes amb una menor càrrega ambiental global associada a tot el seu cicle de vida; per això, no n’hi ha prou de considerar solament els processos d’extracció de matèries primeres, producció i distribució, sinó que també cal tenir en compte l’ús, el manteniment i la gestió com a residu.

En el procediment que hem desenvolupat, es calcula el moment hidrofòbic de l’hèlix, que és un vector definit com a suma dels vectors unitaris definits sobre cada residu entre el carboni alfa i el carboni beta, cada un multiplicat pel valor de la hidrofobicitat del residu.

Aquesta visió global implicaria la consideració de diferents principis ambientals bàsics: la prevenció de la contaminació, la minimització de residus, el no transvasament de contaminants d’un medi a un altre, etc.

— En el cas de poder escollir entre diferents proveïdors de materials i components, escollir aquells que hagin emprat menys energia durant el procés de fabricació i en general aquells que hagin ocasionat un menor impacte sobre el medi: menys residus generats, menys emissions, etc.

A més de fer més còmode l’ús de l’equip, aquesta mesura comporta, entre d’altres, els beneficis ambientals següents: estalvi de primera matèria consumida, reducció en la generació de residus, reducció del consum d’energia i combustible durant el transport de primeres matèries i del producte acabat, etc.

Diferents substàncies són emeses directament sobre el medi: emissions atmosfèriques, aigües residuals, disposició de residus en abocadors, etc.

Així, per exemple, es confirma que el residu Asp¹²⁸ de l’hèlix 3 és el punt d’interacció amb el centre acceptor de protons del missatge i el grup fenòxid interacciona amb una regió conservada en els tres receptors entre les hèlixs 3 i 5.

Val a dir que, indefectiblement, en cada una d’aquestes etapes es produeixen residus, bona part dels quals, i de manera accidental o no, es dispersa pel medi donant a lloc a episodis de contaminació.