residual

Si els gasos són purs, hom pot treballar normalment sense purga (sortides inferiors d’H₂ i O₂ a la figura 3), tenint cura d’efectuar purgues periòdiques per tal d’eliminar possibles gasos inerts residuals que acompanyen els reactius en molt baixa concentració, però que amb el temps són capaços d’acumular-se als compartiments anòdic i catòdic.

L’expressió de l’equació integrada és la següent:

N = N₀e^-?t

N₀ representa el nombre d’àtoms radioactius que integraven la població en el moment considerat inicial i N representa el nombre residual d’àtoms radioactius després d’haver transcorregut el temps t.

L’equació que permet calcular el temps transcorregut entre el moment que un material va abandonar el DBC i el present —això és el que s’anomena edat o data del material—, indica que l’aplicació de la datació per radiocarboni exigeix dos requisits experimentals: el coneixement del contingut específic actual o residual del ¹⁴C del material, D_S, i el coneixement del contingut específic inicial de ¹⁴C D₀, del material en el moment que va abandonar el compartiment del DBC d’on procedeix.