A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
resinanom femení |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 19 El format de separació i mescla consisteix en la repetició de tres operacions: divisió del suport sòlid en tantes porcions com diversitat s’ha d’introduir, acoblament de cada porció per separat amb una font de diversitat i mescla de les diferents porcions de resina, per tornar tot seguit a separar-les. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 19 En la química combinatòria en dissolució, l’ús de reactius o d’agents segrestadors de reactius suportats sobre resina ha representat una comoditat més per al químic a l’hora de manipular les diverses etapes de síntesi de les quimioteques. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 19 Amb tot, en els últims anys s’han desenvolupat tècniques de seguiment de les reaccions sobre suport sòlid que no requereixen l’escissió i que permeten la manipulació d’una petita quantitat de resina. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 19 L’evolució de les tècniques d’espectrometria de masses quant a sensibilitat i flexibilitat d’acoblament als mètodes cromatogràfics ha facilitat també les anàlisis estructurals dels components de les quimioteques; actualment és perfectament possible identificar la molècula que es troba lligada a un sol gra de resina, cosa que ha representat un gran pas endavant per treballar amb el format de separació i mescla. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 19 En el format de separació i mescla, amb la certesa que cada gra de resina conté tan sols un compost, la deconvolució implica un procés iteratiu per identificar les fonts de diversitat dels productes actius, començant per l’última. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 19 D’altra banda, per facilitar la identificació de molècules actives dins la quimioteca, i especialment en els casos en què la quantitat de producte és insuficient per poder efectuar estudis estructurals, s’han desenvolupat sistemes de codificació que permeten identificar el contingut d’una boleta de resina (i, per tant, els composts més actius) sense necessitar arribar a la deconvolució. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 19 Empreses automatitzades de resines, farmacèutiques o de ceràmiques (per posar exemples ben diversos) necessiten personal capaç de prendre decisions en moments de conflicte que sovint passen per saber química. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons