A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
salnom femení |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 120 La pastilla es desfà com fan la sal i el sucre quan les posem amb aigua. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 120 Però el guant no s’infla quan posem sal a l’aigua. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 120 Procedint d’una manera similar pels 270 mg de sal (versió B), s’obté que equivalen a 84,3 mg de ferro. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 120 Pensem que és necessari que els nens i les nenes de 10 o 11 anys aprenguin a observar amb una mirada específica, la del canvi químic, uns determinats canvis en els que intervenen materials quotidians: aigua, sorra, sal, sucre, fusta, llimona, talc, guix, farina, aire, aspirina efervescent, etc. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 120 «Tendència a l’equilibri» és el títol del capítol, tot relacionant-ho amb les tendències meteorològiques i amb el que passa amb les bombolles grosses de sabó quan s’acosten, o quan cristal·litza una sal a partir d’una dissolució saturada. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 37 L'objectiu d'aquest estudi va ser avaluar la capacitat de l'espectroscòpia d'infraroig proper (NIR) per predir l'activitat d'aigua (aw) i el contingut d'humitat i de sal de la superfície de llonganisses durant la seva etapa d'elaboració. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 37 Els continguts d'humitat i de sal, i l'aw, definida com la quantitat d'aigua lliure disponible per al creixement de microorganismes i per a la realització de diferents reaccions químiques, són paràmetres relacionats amb el procés d'assecat i de maduració de productes crus-curats. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 37 Per tal de fabricar aquest tipus de productes, s'utilitzen peces de magre i de greix que, una vegada picades, es barregen amb sal, amb sucres, amb sals nitrificants i amb espècies, són embotides en tripes, artificials o naturals, i són sotmeses a un procés de fermentació i de maduració. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 37 Diversos estudis han relacionat aquests problemes amb diferents paràmetres químics, com és el cas de l'activitat d'aigua, la humitat i el contingut de sal (Arnau, 1998). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 37 L'objectiu d'aquest estudi ha estat avaluar la capacitat del NIR per predir el contingut d'humitat i de sal i l'activitat d'aigua a la superfície de llonganisses desenvolupant models de predicció per a aquests paràmetres. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 37 El contingut en sal és el paràmetre que es pot predir menys acuradament. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 37 La predicció mitjançant NIR dóna una aproximació ràpida i fiable del contingut d'humitat i de l'aw a la superfície de les llonganisses, alhora que dóna informació del contingut de sal. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 37 La carn picada que conté més d'un 1 % de sal es considera, gairebé sempre, un preparat de carn. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 37 A més de la carn, elsproductesfetsabasedecarncontenenaltres ingredients alimentaris: la sal, entre d'altres. |
Revista de Tecnologia (2006) Freqüència: 6 Els materials basats en el sofre que s’han desenvolupat majoritàriament s’inscriuen en tres grups: (1) compostos d’asfalt i sofre per a la construcció i reparació de paviments, en els quals el sofre representa un 3050 % de la mescla; (2) materials amb certa plasticitat i gran capacitat d’aïllament tèrmic (escumes de sofre), i (3) formigó de sofre, material d’alta resistència a àcids, sals i humitat, i capaç d’assolir les seves propietats en edats primerenques. |
Revista de Tecnologia (2006) Freqüència: 6 Diversos investigadors han realitzat experiments per a determinar com afecta l’atac químic al formigó de sofre, i s’ha trobat que aquest posseeix una elevada resistència a la corrosió provocada per gran part d’agents químics, com àcids i sals. |
Revista de Tecnologia (2009) Freqüència: 6 Però ja el 1930, va ser possible la visualització per raigs X de la majoria d’òrgans, gràcies a l’ús de sals de bari i materials radioopacs. |
Revista de Tecnologia (2011) Freqüència: 6 En la concentració del xerigot obtingut en el processament de la llet, es pot utilitzar l’osmosi inversa per separar les proteïnes, la lactosa i les sals, i així reduir el cost de transport, mentre que la ultrafiltració es pot utilitzar per al fraccionament i per produir un concentrat de proteïnes de gran valor. |
Revista de Tecnologia (2011) Freqüència: 6 En aquestes aplicacions, les petites molècules, com les sals o la lactosa, passen a través de la membrana d’ultrafiltració, mentre que les proteïnes queden retingudes en el concentrat. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons