sang venosa

L'adrenalina ha estat considerada com l'ormona més típica, perquè reuneix les següents propietats: 1.^a, d'ésser segregada específicament pel teixit cromafí; 2.^a, perquè és abocada directament a la sang venosa; 3.^a, perquè produeix efectes funcionals determinats.

La sang venosa és, en general, bastant inferior en glucosa a la sang arterial, tant en estat de plena digestió que en estat de dejuni de 12-24 hores.

La proporció de glucosa a la cava, el mateix en dejú que en plena digestió intestinal, és superior a la sang venosa femoral.

En una comunicació anterior, entre una sèrie d'altres dades, comprovàrem el fet, ja de força temps demostrat, que la glucosa era en més petita quantitat en la sang venosa que en l'arterial.