sediment

Aquesta darrera propietat fa preveure que l’HCB s’associarà a la part orgànica del sòl, sediment i organismes vius.

Tanmateix, cal fer notar que en el sediment es troba un 30 % del contaminant, tot i que el seu volum és uns sis ordres de magnitud inferior al de l’atmosfera.

Per tal d’aplicar el model, cal conèixer les dades de reactivitat de l’HCB; hom estima que aquest contaminant pateix una certa degradació per fotòlisi i oxidació en l’atmosfera, per biodegradació i fotòlisi en el medi aquós i per biodegradació en el sòl i en el sediment.

Cal tenir en compte que els valors de les constants de repartiment s’han obtingut en considerar que la fracció de matèria orgànica del sòl era d’un 2%, la dels sediments i partícules en suspensió d’un 4% i que la fracció de lípid dels organismes vius era igual a un 5%.

Per a aquests compartiments, s’han escollit uns temps de residència de 100 h, 1000 h i 50.000 h per a l’atmosfera, l’aigua i el sediment, respectivament.

Com pot observar-se, la major quantitat acumulada de HCB té lloc a l’atmosfera, per bé que en el sòl i en el sediment la presència de contaminant és significativa.

Semblantment a l’aplicació anterior de la metodologia, també es troba que l’HCB es concentra en les fases sòlides del sistema: sediment, sòl, partícules en suspensió i biota, mentre que en les fases fluides la concentració és molt baixa.

Una vegada entra en el medi a causa d’un abocament o d’una fuita, el contaminant es dispersa, i s’incorpora en els diferents compartiments ambientals (atmosfera, hidrosfera, sediments, biota i sòl).