seguretat

El canvi fonamental és passar del model de control actual al de control preventiu, amb la implantació dels anomenats plans de seguretat de l'aigua.

L'OMS el recomana per la seva garantia de seguretat, però també per poder ser certificat mitjançant auditories similars als sistemes de qualitat, de riscos laborals o de medi ambient sota normes internacionals.

Quatre grans grups estan treballant-hi: «Pla de seguretat de l'aigua–Preses de mostres, monitorització i control», «Microbiologia», «Paràmetres químics» i «Valoració de l'impacte de la implantació als estats, econòmic, tècnic i d'altres».

Aquests foren els temes proposats: «Àcids grassos en la salut i la malaltia», «Necessitats dels professionals entorn de la legislació alimentària», «Els fregits a la cuina», «La recerca alimentària a Catalunya», «La seguretat alimentària avui» i «Tecnologies alimentàries emergents».

Tot això, sostingut sobre la base científica de les orientacions de l'OMS recollides en la legislació, crea un cercle complet que sens dubte ens ha de donar seguretat.

El control d'aquests microorganismes anomenats indicadors ens proporciona un elevat grau de seguretat en la majoria dels casos i ens permeten una identificació senzilla i relativament ràpida.

Fins fa poc, era freqüent que aquest procés es portara a cap per exposició directa a la radiació solar, procediment que requeria un gran esforç humà, depenia excessivament de les condicions meteorològiques i presentava serioses limitacions pel que fa al control de qualitat i de seguretat del producte.

El seu atractiu, la funcionalitat i la sensació de seguretat respectealseucontingutsónfactorsque el consumidor té molt en compte.

L’artilleria de ferro, més lleugera, donava encara molts problemes de seguretat i es restringia el seu ús a la marina, per raó del seu menor pes (Vigón, 1947).

La perforació en sòlid assegurava una major uniformitat en la massa de bronze i augmentava la seva seguretat a l’hora de disparar-la repetidament.

L’organització de l’exposició corre a càrrec de l’Asociación Española de Luminotecnia, entitat constituïda l’abril de 1929 amb la finalitat «d’interessar i estimular l’estudi i la recerca de tot el relacionat amb els problemes de la il·luminació i difondre pels diferents sectors de la vida nacional, els mètodes moderns i les regles per a la utilització científica de la llum, així com els seus avantatges i importància per a l’economia nacional i privada, higiene, seguretat en el trànsit, ornament, confort, etc.».

Si bé és evident que una de les finalitats fonamentals d’aquest desenvolupament de normatives ha estat la de garantir la seguretat de les persones i dels béns, potser ens passa per alt que solen estar molt lligades a l’entorn socioeconòmic i també al context històric.

Per tal de garantir la seguretat de l’obra i dels treballadors, el projecte havia previst la utilització d’apuntalaments al llarg de la secció del túnel durant la perforació.

Delgado, finalment, completà els objectius del seu viatge amb l’adquisició d’algunes col·leccions a l’enginyer de mines Ignacio Gómez de Salazar (18181876), director-propietari de la Revista Minera.18 Delgado interrompé les seues notes detallades al diari el dia 13 de juny, tot i que hi ha unes petites notes marginals relatives als dies compresos entre el 14 i el 17, i que assenyalen una visita al Museu Arqueològic el dia 15.19 L’informe no fa esment de dates, amb la qual cosa no podem dir amb plena seguretat quin dia acabà l’estada de Delgado a Madrid, estesa com a mínim al llarg de dues setmanes.

Durant els anys setanta van desaparèixer els cursos de productivitat, perquè els seus continguts ja formaven part de les matèries d’empresa dels estudis d’enginyeria tècnica, i la formació empresarial es va orientar a la seguretat social (el 1971), al control de qualitat i l’organització d’empreses (el 1972), i a la seguretat en la indústria (el 1973).

L’argue, igual que les altres màquines utilitzades en la construcció de l’església de Sant Feliu de Girona, necessitava un manteniment per garantir el seu funcionament i la seguretat dins l’obra.

Creiem que, quan en la unió dels diferents elements que formen part de les bastides s’utilitzen els claus, en comptes de les cordes, és degut al fet que les bastides són força altes i aquests afavoreixen la seva estabilitat i milloren la seguretat a l’hora de treballar.

Òbviament era una tensió elevada, però es va considerar que es donaven totes les garanties de seguretat per als treballadors.