silvicultura

La contestació a aquests arguments va provenir de Joan Baptista Golobardas, tinent visitador de boscos al corregiment de Vic i autor d’un interessant Compendio de silvicultura (Golobardas, 1817).

La silvicultura també és objecte d’estudi de Cavanilles a les comarques de l’interior, des d’una perspectiva descriptiva, fent algunes acusacions a la mateixa Marina Reial per la seua política d’aprofitament dels boscs.

Un exemple d’aquesta actitud la trobem en el botànic i agrònom francès Henri Louis Duhamel du Monceau (1700-1782), autor de nombrosos tractats de silvicultura i d’agricultura, quan en l’advertiment preliminar de la seva Physique des arbres, traduïda al castellà pel catedràtic del Jardí Botànic de Madrid Casimiro Gómez Ortega (1740-1818), exposava: Es el conocimiento de los vegetales [...] una ciencia tan dilatada que nadie puede emprender habilitarse en ella sin el socorro de aquella parte de la botánica que se llama nomenclatura.