sinovitis

Trobem més dades sobre la importància d'aquests vasos epifisaris en relació amb la creixença en els casos de sobrecreixença produïda per les sinovitis cròniques en joves.

Considerem que tenen molt més d'interès per al nostre treball les observacions de Shaw i Bassett, els quals han estudiat la possible influència local d'un estasi sanguini que a través d'una acidosi i una hipoxèmia actuarien sobre el metabolisme del cartílag en el sentit d'alliberament de fragments microscòpics cartilaginosos, causa de sinovitis amb engrossiment capsular.

Tots aquests esdeveniments comporten sinovitis i donen Iloc a un teixit invasiu anomenat pannus, capaç d'envair el cartílag, els tendons i l'os subcondral i, conseqüentment, de donar lloc a lesions irreversibles.

Ja que l'aparició d'anticossos anticol·lagen és posterior a l'inici clínic de l'artritis reumatoide (Möttönen et al., 1988), sembla que la presència dels anticossos anticol·lagen no és un fet primari en la malaltia, si bé els anticossos poden participar en l'amplificació de la sinovitis i, potser, en la propagació de l'artritis a d'altres articulacions.

El desenvolupament d'una extensa xarxa de nous vasos sanguinis (angiogènesi) en la membrana sinovial és essencial per a l'evolució de la sinovitis reumatoide.

L'atracció de subpoblacions específiques de Iimfòctis T a la sinovitis incipient de malalts amb artritis reumatoide és afavorida per I'expressió de molècules d'adhesió en les cèl·lules endotelials (Osborn et al., 1989).