teixit animal

Efectivament, sense necessitat d'exposar hipòtesis més o menys arriscades, ens basta recordar l'existència de les dehidrases làctiques, tan esteses en els teixits animals, però sobretot en el fetge, i preparades després també a partir del llevat de cervesa i de certes bactèries (Bernheim (17) Stephenson (18)).

Des que Neuberg (i) i Dakin i Dudley (2), Fun independentment dels altres, demostraren 1'existoncia d'un ferment en els teixits animals que dismuta el metilglioxal en acid lactic i observaren la importancia metab6lica d'aquesta accio fermentativa, s'han portat a terme nombroses experiencies, per tal d'investigar la importancia fisiolbgica del metilglioxai i les seves transformacions.

Si bé, segons M. Vogt (13), la presència de la dismutasa impedeix el normal acumulament d'aquell metilglioxal en els teixits animals, existeix sempre la possibilitat que, sobretot en certs estats patològics, una part d'ell no sigui transformada i s'elimini per l'orina.

Quan s'empra el colom en règim avitaminòsic B (carència de B-1 i B-2) com a animaltestimoni, és necessari elevar la dosi, ja que gairebé sempre la riquesa en B-2 dels fruits, teixits animals, etc., és molt més baixa que la de B-1, referint-les ambdues al mateix pes i volum.

La hipòtesi no ve basada sobre la determinació d'aquesta substància, actualment facilitat per mètodes aplicats a l'estudi de la fermentació de la glucosa pel llevat, plantes i teixits animals, per Neuberg i col·laboradors [entre ells un de nosaltres (51)].