telegrafia

La primera meitat del segle XX ha experimentat una diversificació en els mitjans de comunicació, que a més s’han fet més potents i amb menys exigències de localització: la telegrafia sense fils, la radiofonia i la telefonia han permès instal·lar observatoris meteorològics gairebé sense limitacions geogràfiques, i els ha fet, en canvi, perfectament utilitzables en temps real.

Des del punt de vista lingüístic, destaquen les seves aportacions sobre l’electricitat aplicada a la telegrafia (Moreno Villanueva, 1995-1996).

Com a investigador va destacar en camps tan variats com les experiències sobre navegació aerostàtica (1784), l’invent d’un telègraf elèctric (1791), la previsió de la telegrafia sense fils (1796) i l’estudi de la navegació submarina (1800), entre d’altres A nivell meteorològic, des del 1780 fins al 1827 va fer observacions meteorològiques diàriament des de la seva casa del carrer Petritxol, amb una publicació contínua i diària a la premsa, a través del Diari de Barcelona.