telescopi

Quan, per exemple, Galileu Galilei va utilitzar el llavors recentment inventat telescopi per a observar el cel, va descobrir, entre d’altres coses, les llunes de Júpiter i els cràters de la Lluna.

Per exemple, Galileu s’assabenta de l’existència del telescopi i decideix construir-ne un (amb ajuda, segurament) i utilitzar-lo per investigar el cel.

Observem un cop més el telescopi de Galileu que es troba a Florència.

Per què Galileu va construir, doncs, el seu telescopi utilitzant cartró? Potser perquè era lleuger, però per què recobert de pergamí i, a més, decorat delicadament amb daurats? Podem percebre que el conjunt mostra poca precisió dimensional, peces sobredimensionades, tornejades o mecanitzades per aproximació que no responen a un pla constructiu gaire precís.

De fet, és lògic, en aquell moment no existia tradició tècnica en la construcció dels components d’un telescopi.

El resultat és un telescopi prou lleuger com per ser manipulat amb una certa comoditat.

Cal afegir que recentment, commemorant el centenari, s’ha restaurat un telescopi refractor equatorial Grubb de cinc polzades, adquirit el 1906, que es troba al vestíbul de la Facultat de Física.

Al voltant de l’última dècada del segle XVI i als inicis del segle XVII es marca una importantíssima fita en la història de la ciència i de la tècnica amb la invenció del microscopi i del telescopi.

Més tard, el 1758, John Dollond (1706-1761) patenta el doblet acromàtic per a telescopi.

Heus aquí algunes de les idees i del material que s’han fet servir: el telescopi i les llunes de Júpiter en el cas de Galileu; «L’augment de pes del metall oxidat, mesurat per Lavoisier, s’enfrontà a la teoria del flogist» i «El material esterilitzat va ajudar en Pasteur a acabar amb la teoria de la generació espontània».

Safont va obtenir, en diverses ocasions, molt material de Josep Antoni Balcells; en particular, el 5 de desembre de 1833 va fer una despesa de 689 rals de billó en la compra d’estris de laboratori de vidre o de porcellana (flascons, pots, copes, matrassos, retortes, provetes, tubs, gresols...), productes químics i minerals o també, per exemple, un imant, un mirall convex, un compàs gran, una baula pneumàtica, un globus aerostàtic o un telescopi ; materials i aparells pagats a Josep Antoni Balcells.

Brunov (1869) traduït al castellà, promou la fundació de l’Observatori Astronòmic de la Facultat de Ciències i aconsegueix la instal·lació al jardí de la Universitat d’un telescopi equatorial Grubb de 12 cm d’obertura i 1,72 m de distància focal.