temperatura

En dos dels textos, davant la lògica impossibilitat de seguir un tractament termodinàmic rigorós, l’equilibri s’hi introduïa d’una manera inductiva a partir de l’evidència experimental (figura 1), indicant que, en els sistemes químics, un cop arribats a l’equilibri, es compleix l’equació 1, en què K_c és una constant que tan sols es veu influïda per la temperatura.

Un cop assolit l’equilibri químic, de naturalesa dinàmica, mentre la temperatura sigui constant, les concentracions de reactius i de productes es mantindran invariables en el temps.

Poden utilitzar-se sensors de la majoria de magnituds d’ús habitual a les aules de ciències, com ara de pressió, de pH, de temperatura, de concentració d’oxigen, de ritme cardíac, de força, de posició, etc.

El disseny experimental permet escalfar líquids inflamables i pot ajudar a entendre que no tots els líquids bullen a la mateixa temperatura, ni tots són "calents" en bullir.

Mentre es va realitzant l’experiència, es veu que l’acetona arriba a bullir amb bombolles visibles, i la seva temperatura es manté constant i inferior a la de l’alcohol etílic, que segueix escalfant-se abans de bullir.

Amb aquest muntatge, es poden treballar conceptes com ara la pressió de vapor dels líquids i la variació provocada per la temperatura (submergint el conjunt en un bany d’aigua), la velocitat de reacció en cas de variació de gas, o bé determinar la massa molar de líquids volàtils i estudiar uns altres processos que comportin variacions de pressió (protocols detallats a Tortosa, 2005).

No té importància la temperatura de l’aigua a la sortida, ni l’alçària de la deu, ni el cabal que en surt, ni el material de l’envàs, sinó la composició química.

Aquest mateix efecte el poden causar les variacions de temperatura (Begley et al., 1984), la qual cosa pot afectar la qualitat dels resultats.

Les salsitxes de Frankfurt i els productes similars la majoria de les vegades es produeixen a partir de la carn de teixits adiposos afegint-hi sal molt finament (sal nitrificada) en una quantitat superior a l'1,5 %, especiada a una temperatura inferior als 20º C, tot obtenint una massa a la qual, després de ser picada, s'hi poden afegir trossos de carn.

- La realització d'anàlisis sistemàtiques programades adequadament (temperatura i cabal) ens permet de detectar canvis ràpidament i ens complementarà la prevenció.

Quant a la textura, per a les mostres envasades en films, el seu valor va creixent a mesura que augmenta la temperatura, en disminuir la humitat.

A diferència del procediment tradicional, en aquest cas, la matèria primera es posa en contacte amb un corrent d’aire, les condicions del qual (temperatura, humitat, cabal, etc.) es poden regular.

Composició Les reaccions que suposen una pèrdua del valor nutricional durant la conservació es poden classificar de la manera següent: - Destrucció directa dels nodridors com a efecte de la temperatura i la concentració dels reactius.

En conseqüència, s'estudia la influència de condicions com ara la composició de l'atmosfera i l'envàs sobre la velocitat de deteriorament de l'aliment en funció de la temperatura.

Com a tal, sofreix una sèrie de canvis que són minimitzats per les condicions de l'envàs, l'atmosfera i la temperatura.

Les temperatures elegides varien des dels 5 ºC fins als 35-40 ºC, per reproduir les condicions que van des de la conservació frigorífica fins a la conservació a temperatura ambient en països càlids.

D’aquesta manera, es pretén estudiar la influència de la transpiració amb els diferents envasos, de la capacitat oxidativa del medi i de la temperatura.

El factor determinant en l'evolució d'aquesta coordenada és la temperatura.

Després de l’explosió de la supernova, la nebulosa es va comprimir i va experimentar gradients tèrmics no isotròpics, de manera que mentre en el centre va començar la fusió nuclear de l’hidrogen i es va formar el Sol, en altres llocs la temperatura es va mantenir baixa.

Segons es desprèn de les dades cristal·loquímiques de determinats minerals de les condrites carbonàcies, la pressió i temperatura en la zona de la nebulosa d’on es varen formar els cossos progenitors d’aquestes eren de l’ordre de 10^–5 atm i 400-500 K.

Ara, coneixent la composició de la fase gas de la nebulosa solar, els sòlids amb propietats catalítiques que hi eren presents, i les condicions de pressió i temperatura en la zona on es varen formar les condrites carbonàcies, estem en condicions de fer allò que tant agrada als químics: dur a terme reaccions al laboratori per a comprovar experimentalment que allò que preveiem té lloc a la realitat, tot i les simplificacions que normalment els experiments comporten.

Si atenem al signe del gradient de la temperatura respecte a l’altitud, l’atmosfera terrestre té una estructura en capes molt ben definida, com mostra la fig. 1.

En primer lloc, cal ressaltar que aquest procés no té lloc de forma apreciable, sota les condicions de temperatura i pressió usuals.

La situació pot ser, fins i tot, més complicada, atès que, sota condicions de pressió i temperatura més generals, l’aparent complicació introduïda en el mecanisme (2) no és suficient per explicar tots els fets experimentals coneguts.

La recerca més detallada en mecanismes de reacció persegueix, així, esbrinar si es produeix intervenció d’estats electrònics, vibracionals i/o rotacionals moleculars, a més de l’efecte global de l’energia translacional, parametritzada estadísticament per mitjà de la temperatura.

En últim extrem, aquest fet implica que la temperatura esdevé el paràmetre més important per conèixer la distribució energètica de la mostra en qüestió.