teoria

La teoria de la difracció cristal·lina avançà força ràpid a partir del 1912.

Aquestes idees tenien els seus orígens en doctrines mèdiques sovint controvertides, com ara la teoria miasmàtica.

D’altra banda, veient que la teoria del contrast dels colors de Chevreul tenia una creixent aplicació a la indústria i l’ensenyament a Anglaterra i arreu, representants de la indústria francesa demanaren que, com a complement d’aquests cursos, s’expliqués el contrast dels colors, a causa de la seva importància per a l’aplicació dels colors tant a la tintura com a qualsevol sistema de colors artístics o industrials.

Mètode dels elements finits La teoria de l’elasticitat ens dóna les equacions necessàries per resoldre el problema elàstic.

Com veurem més endavant, la seva teoria de la relaxació o la tonicitat perdurà al llarg dels segles i trobem referències, sense citar-lo explícitament, durant els segles XVIII i XIX.

Hem vist el que opinava aquest autor, així que la seva teoria deuria imperar durant molt de temps, i encara a l’edat moderna els metges es dividien entre els que l’usaven com a remei terapèutic i els que negaven les seves virtuts.

Primer, l’electrificació de la química va trobar-se amb un escenari teòric complex marcat per aspectes tan determinants com la naturalesa de l’electricitat (un debat obert entre la teoria de Franklin —d’un sol fluid elèctric— i la de Nollet —de dos fluids elèctrics) i la naturalesa del canvi químic.

En aquest sentit, cal tenir en compte que és justament a finals del XVIII quan l’omnipotent teoria del flogist es veu amenaçada per la teoria de l’oxigen de Lavoisier a l’hora d’interpretar la constitució de la matèria i del canvi químic.