testicle

Aquest descobriment canvia completament el coneixement que es tenia fins ara de l'expressió de la SHBG al testicle humà, i obliga a reconsiderar la funció de la SHBG en relació a la reproducció masculina.

Des d'aquests treballs, i per la mateixa escola, es repetiren les investigacions sobre diferents òrgans de secreció interna: tiroides, testicles, ovaris, pàncreas, etc.

Acaba aquest període antic dels empelts, que Mauclaire assenyala com d'empelts sèptics, amb Mantegazza, que emprengué l'afer de les implantacions subcutànies i peritonials de glàndules de secreció interna, testicle, ovari, melsa, etc.

Demés dels precedentment mencionats, havem obtingut extrets dels ganglis limfàtics, el raspat de la mucosa intestinal, del teixit pulmonar, dels testicles, d'ovaris i de medul·la d'os.

El testicle humà està organitzat, semblantment, en associacions específiques de cèl·lules, i tret de la secció transversal en un túbul únic, es detecten diferents associacions cel·lulars.

Així, el nostre estudi confirma que la ruta de senyalització indispensable que es necessita per a una espermatogènesi normal s'expressa de manera semblant, específica d'estadi, en el testicle humà, tal com té lloc en tots els testicles de rosegadors estudiats fins al moment (Suarez-Quian et al., 1999).

Aquest fet, juntament amb la detecció de transcrits per a la SHBG al testicle humà (Hammond et al., 1989), va fer assumir que al testicle humà també existia un homòleg de la SHBG plasmàtica que tenia la mateixa funció.

Ara sabem que els transcrits de SHBG detectats al testicle humà no contenen la seqüència que codifica el pèptid senyal de secreció de la SHBG plasmàtica (Selva et al., 2005a).

Per tant, posem en dubte l'assumpció que l'expressió del gen de la SHBG al testicle humà és igual que la dels altres mamífers; de fet, en els nostres estudis més recents hem demostrat que al testicle humà l'expressió del gen de la SHBG té lloc a les cèl·lules germinals i no a les cèl·lules de Sertoli.