testosterona

Les dades que hem utilitzat en la present comunicació provenen d'estudis realitzats a la 2.^a Clínica Mèdica Universitària d'Hamburg-Eppendorf, on tinguérem l'oportunitat de col·laborar amb VOIGT i NOWAKOWSI en els preparatius i en l'aplicació clínica d'un nou mètode no isotòpic per al dosatge de la testosterona en orina.

Desglossarem el tema en els aspectes següents: 1) Metodologia del dosatge de la testosterona en orina. 2) Què és el que hem après en poder mesurar els nivells de testosterona en l'organisme humà contemplant-ho des de l'angle biològic, i finalment, 3) La utilitat pràctica que se'n desprèn, exemplaritzada amb alguns casos clínics.

La testosterona, l'hormona pròpia del sexe masculí i l'androgen de més potència biològica, fou aïllada del testicle de brau i obtinguda en forma cristal·lina l'any 1935 per DAVIQ i LAQUEUR.

Durant molt de temps s'ignorava si la testosterona s'eliminava o no per l'orina.

Fins fa poc temps, quan ja en feia molt que existia la possibilitat del dosatge de les altres hormones esteroïdals, el mesurament directe de la testosterona no era encara possible.

En efecte, per a l'objectivació de la funció endocrina del testicle o bé de la producció de testosterona en l'organisme humà, hom només disposava de la simptomatologia clínica, dels tests biològics i de la mesura indirecta mitjançant el dosatge de 17-cetosteroides en orina o bé la dosificació de l'anomenada «fracció androgènica» (androsterona i etiocolanolona), obtinguda per separació cromatogràfica dels esmentats catabolits.

Un altre criteri bioquímic, també indirecte, molt utilitzat per a valorar la producció de testosterona en l'home, era la dosificació quantitativa de la fructosa en el plasma espermàtic.

Com més endavant veurem, cap dels procediments citats no representa un paràmetre específic de la producció orgànica de testosterona.

L'any 1960, SCHUBERT I WEHRBERGER reportaren per primera vegada la dosificació quantitativa de testosterona en l'orina de l'home.