tiramina

El tema fonamental de les recerques experimentals dels grups amb què he participat, a la Universitat de Salamanca primer i la de Barcelona després, són les amines biògenes (tiramina, histamina, serotonina, feniletilamina i altres) en aliments, que ara continuen a la Universitat de Barcelona sota la direcció de la professora M. Carmen Vidal.

La tiramina, que és el prototipus d'aquesta mena de substàncies, produeix contraccions, potser una mica més irregulars en el seu aspecte (fig. 2), però en tot cas proporcionals a la concentració afegida.

En efecte: en el conducte deferent procedent d'una rata reserpinitzada (1 mg/kg de reserpina, per via intramuscular, 24 hores abans del sacrifici) la tiramina —simpaticomimètic indirecte típic— no hi té cap mena d'acció ni a concentracions molt superiors a les actives en el preparat procedent d'un animal normal.

I no solament això: quan un deferent de rata reserpinitzada és incubat durant 15 o 30 minuts amb noradrenalina (concentració, 5 × 10-6 g/ml) readquireix de manera transitòria una certa sensibilitat a la tiramina.

Si després hi afegim tiramina, aquesta, que abans era inactiva, ja pot produir ara una alliberació de la noradrenalina que ha estat emmagatzemada durant la incubació.

De tota manera, aviat són acabades aquestes reserves, i al cap de poques contraccions la tiramina deixa de fer efecte (fig. 5).

Amb l'animal normal aquest fenomen d'esgotament de l'acció no es produeix perquè els dipòsits superficials sobre els quals actua la tiramina són omplerts cada vegada que es buiden, amb catecolamines procedents dels dipòsits principals situats a l'interior de la terminació que, naturalment, en l'animal reserpinitzat són també buits i no podem omplir amb una simple incubació amb noradrenalina.

Amb els simpaticomimètics tipus amfetamina les coses s'esdevenen de manera pràcticament idèntica que amb la tiramina: manca d'efecte en el deferent de rata reserpinitzada i restauració passatgera amb incubació amb noradrenalina.

A l'animal sencer, mentre potencia els efectes hipertensors de l'adrenalina, més aviat antagonitza els dels simpaticomimètics indirectes com, per exemple, la tiramina.

Sembla, doncs, almenys pel que fa referència al conducte deferent, com si la cocaïna impedís l'uptake o captació de la noradrenalina per a la terminació sense, però, dificultar ni l'entrada de tiramina ni la sortida de catecolamines.