A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
tiraminanom femení |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 1 El tema fonamental de les recerques experimentals dels grups amb què he participat, a la Universitat de Salamanca primer i la de Barcelona després, són les amines biògenes (tiramina, histamina, serotonina, feniletilamina i altres) en aliments, que ara continuen a la Universitat de Barcelona sota la direcció de la professora M. Carmen Vidal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1966) Freqüència: 23 La tiramina, que és el prototipus d'aquesta mena de substàncies, produeix contraccions, potser una mica més irregulars en el seu aspecte (fig. 2), però en tot cas proporcionals a la concentració afegida. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1966) Freqüència: 23 En efecte: en el conducte deferent procedent d'una rata reserpinitzada (1 mg/kg de reserpina, per via intramuscular, 24 hores abans del sacrifici) la tiramina —simpaticomimètic indirecte típic— no hi té cap mena d'acció ni a concentracions molt superiors a les actives en el preparat procedent d'un animal normal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1966) Freqüència: 23 I no solament això: quan un deferent de rata reserpinitzada és incubat durant 15 o 30 minuts amb noradrenalina (concentració, 5 × 10-6 g/ml) readquireix de manera transitòria una certa sensibilitat a la tiramina. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1966) Freqüència: 23 Si després hi afegim tiramina, aquesta, que abans era inactiva, ja pot produir ara una alliberació de la noradrenalina que ha estat emmagatzemada durant la incubació. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1966) Freqüència: 23 De tota manera, aviat són acabades aquestes reserves, i al cap de poques contraccions la tiramina deixa de fer efecte (fig. 5). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1966) Freqüència: 23 Amb l'animal normal aquest fenomen d'esgotament de l'acció no es produeix perquè els dipòsits superficials sobre els quals actua la tiramina són omplerts cada vegada que es buiden, amb catecolamines procedents dels dipòsits principals situats a l'interior de la terminació que, naturalment, en l'animal reserpinitzat són també buits i no podem omplir amb una simple incubació amb noradrenalina. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1966) Freqüència: 23 Amb els simpaticomimètics tipus amfetamina les coses s'esdevenen de manera pràcticament idèntica que amb la tiramina: manca d'efecte en el deferent de rata reserpinitzada i restauració passatgera amb incubació amb noradrenalina. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1966) Freqüència: 23 A l'animal sencer, mentre potencia els efectes hipertensors de l'adrenalina, més aviat antagonitza els dels simpaticomimètics indirectes com, per exemple, la tiramina. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1966) Freqüència: 23 Sembla, doncs, almenys pel que fa referència al conducte deferent, com si la cocaïna impedís l'uptake o captació de la noradrenalina per a la terminació sense, però, dificultar ni l'entrada de tiramina ni la sortida de catecolamines. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons