tiroide

Però s'ha d'afegir a tot lo dit encara el paper que en la patogènesi de l'acondroplasia s'ha volgut concedir per diversos autors a les glàndules endocrines: tiroides, timus, cos pituitari, etc.

Una de les glories majors de Kocher és l'haver mostrat experimentalment en l'home, apoiant així la doctrina de Moebius, que la malaltía de Basedow és una malaltia de la glàndula tiroides.

Mentrestant, crec que s'imposa una revisió dels treballs experimentals, nombrosos i interessantíssims, que s'han portat a cap per a estudiar la influencia dels tiroides sobre la sang (considerada tan sols morfològicament) des del nou punt de vista que ha introduit Arneth en els estudis hematològics, i no dubto que d'aquesta revisió i de nous treballs empresos des d'aquest punt de vista se'n hauríen de recollir fets d'importancia que confirmessin unes idees, en rectifiquessin d'altres i n'aportessin de noves, contribuint potser poderosament a l'esclariment de la fisiología i fisiopatología tiroidiana i de molts problemes interessants relacionats amb aquests i altres orgues dits de secreció interna.

Primer de tot cal assentar dues premisses: l'hipotiroidisme, com a conseqüència d'una disminució de la funció de la tiroides, se troba demostrat en tots sentits i fins en sos últims detalls.

Per això en nosaltres ha anat prenent cos la idea que ço quc fins ara s'ha pres per hipertiroidisme no és una hiperfunció de la tiroides, sinó que ha d'ésser una cosa totalment diferent, i aquesta idea ha arribat a ésser en nosaltres una convicció.

Fa dos anys crisi de basedowisme intensíssima amb tots els signes i enorme amagriment; tractament de règimen i amb antiroidina; actualment desaparició de tots els símptomes exceptuant una lleugera exoftalmía i un abultament, perceptible tan sols per la palpitació, del lòbul esquerre del tiroides.

Aquest fet demostra no més que la malaltía de Basedow ha millorat o s'és guarida després d'haver suprimit una gran part de la glàndula; en altres termes, que la tiroides juga un paper decisiu en la malaltía de Basedow.

Es tan conegut el fet de què I'absencia total o la sola disminució de la funció tiroides, va lligada a determinats canvis somàtics i psíquics, que considero superflu entrar en detalls del cretinisme o del mixedema.

Hem d'interpretar aquests fets com la prova més sòlida de què el mixedema se deu a una falta de funció tiroides, la qual falta se compensa i equilibra administrant substancia tiroides, encara que sigui d'especie animal diferent.

Les reserves de tircoglobulines (és lògic pensar per la textura histològica de la tiroides, que és una glàndula de reserves) en una glàndula d'un mixedematós, se troben evidentment exhaustes, la qual cosa no és rara en el mixedema, o bé aquestes reserves no passen bé a la circulació general.

Si en el malalt mixedematós al qual experimentalment compensem de la seva caquexia per l'administració de tiroides, augmentem de cop la dosi portant-la a un límit molt alt, apareixen totseguit signes de Basedow en lloc de ço que Iògicament es podría esperar, això és, que desapareguessin d'un cop i ràpidament les restes de mixedema; però el mixedema no desapareix i en canvi el pacient acusa crisi de suors, taquicardia, tremolor, etc. i tot això en un mixedema clàssic.