tirosina

Sota l'acció d'àlcalis càustics concentrats es transforma en albuminats alcalins i albumosa; la última descomposició produeix leucina i tirosina.

En aquests casos és freqüent trobar a l'orina àcid diacètic, acetona, àcid glucurònic, àcid oxàlic, glucocola, leucina, tirosina.

A favor d'aquesta hipòtesi, tan interessant, hem de recordar les clàssiques experiències de Batelli i Stern (98), els quals veieren que, per addició de parafanilenodiamina, es podia renovar la capacitat de respiració del múscul, i la de metabolitzar els hidrats de carbon, perduda en eliminar el coferment, per rentats successius; la qual cosa ens demostraria la possibilitat de substituir l'àcid adenílic del coferment per un compost capaç d'adoptar una forma imídica tautòmera; les de Spoehr i Strain (99), observant la capacitat de tota una sèrie d'ànimes aromàtiques, amb possible forma imídica, de transformar l'aigua; i, finalment, les de Zuckerkandl i KlebermassKessiner (99 bis), aconseguint anul·lar l'acció nociva de l'àcid monoiodeacètic sobre el coferment, per l'addició de parafanilenodiamina, tirosina i aminotriazol.

Aquest enzim hepàtic determina la transforrnació de la fenilalanina en tirosina.