toxicitat

No és fàcil d'establir relacions de toxicitat relacionades amb l'aigua.

Les aflatoxines i ocratoxines continuen sent les micotoxines més estudiades a causa de la seua elevada toxicitat i àmplia distribució.

Sensibilitat i toxicitat La sensibilitat a la cafeïna varia molt d'una persona a l'altra.

El NH₃ té l’inconvenient de la seva toxicitat i poder corrosiu, i els hidrocarburs el de la seva inflamabilitat.

No obstant la seva toxicitat i poder corrosiu encara no ha estat totalment avaluat.

Una vegada caracteritzat un cap de sèrie, aquest és sotmès a un procés d’optimització a fi de millorar la seva afinitat per la diana terapèutica i la seva biodisponibilitat, i alhora de disminuir-ne la toxicitat i els efectes secundaris.

Aquesta substància posseeix un perfil farmacocinètic acceptable i no presenta toxicitat en models animals ni efectes secundaris apreciables, i per això pot passar a ésser sotmesa als assaigs clínics en humans.

Els seus interessos de recerca abasten la química combinatòria de molècules orgàniques d’interès en biomedicina, les aplicacions biomèdiques d’antioxidants i els mecanismes de toxicitat de xenobiòtics.

La informació bibliogràfica existent posa de manifest que la incorporació d’un metall, o, més pròpiament, d’un complex de coordinació a l’estructura d’un fàrmac orgànic en pot modificar significativament l’activitat (mecanisme d’acció, característiques farmacocinètiques, selectivitat, toxicitat, etc.).

En el punt on s'ha aplicat l'AT, per la naturalesa del preparat, la lisina la disgrega rapidíssimament i els agregats moleculars que se'n desprenen i que són els responsables directes de la toxicitat, lliberats súbitament, impressionen els receptors fixes cel·lulars dels voltants produint la reacció més grossa que en el punt on s'ha aplicat l'EB, que per la seva naturalesa es disgregada no tant ràpidament, amb certa lentitut relativa, no essent els receptors cel·lulars tan vivament impressionats i per tant, no's produeix una reacció tan intensa.

Per a trobar aquest caràcter cal tenir present els factors que donen la sera toxicitat a la sang urèmica, i per altra part cal que el caràcter o constant que's proposi com a convenient per a calcular, partint d'ell, la probable acció funcional de la sang examinada sia de fàcil investigació i no exigeixi per a trobar-lo l'us de grans quantitats de líquid.

Havem intentat també trobar proporcionalitat entre la toxicitat de diferentes sangs urèmiques, assajada per l'acció excitosecretora, d'una dosi de 1 cc. per kilo d'animal i la inhibidora de 10 cc. per al mateix pes, i la tensió superficial i l'índex de refracció del sèrum de la dita sang.

La tensió superficial no sembla, en les determinacions fetes, estar en proporció senzilla amb la toxicitat específica, però sí ho està l'índex de refracció, tant el del sèrum enter, carregat o no d'hemoglobina per ser la sang del gos freqüentment hemolítica, com el del sèrum desalbuminat per la calor sense arribar a la ebullició.