A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
transformismenom masculí |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 10 En la memòria titulada La circulación y el transformismo, de 1881, parla del transformisme com una conjectura o hipòtesi, com moltes altres que s’han formulat. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 10 En aquest mateix escrit, Ferrer separa clarament l’antic transformisme lamarckista, que considerava que el canvi procedia d’una força interna de la naturalesa, del nou transformisme darwinista, influenciat per Malthus i que donava un paper decisiu a la selecció natural. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 10 Un darrer punt molt interessant d’aquesta memòria és l’èmfasi que Ferrer posa en separar el transformisme del materialisme. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 10 Ferrer creu que l’únic objectiu del transformisme és donar una explicació a la transformació de les espècies, i que això és independent de qualsevol interpretació religiosa. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 10 Nogensmenys, Almera inicia la seva memòria amb un argument similar als emprats per Arbós: el transformisme és una idea que sorgeix del materialisme amb l’últim objectiu de negar l’existència de Déu. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 10 Almera diu que el transformisme té el seu origen en la lectura equivocada de l’aforisme de Linné sobre que la natura no fa salts, i encara que reconeix que es pot aplicar un transformisme moderat en alguns grups, afirma que hi ha proves que això no es pot generalitzar. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 10 Aquesta és la novetat, Almera explota els seus amplis coneixements en geologia per rebatre el transformisme des de les proves que ell tan bé coneix. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 10 Si alguna novetat s’havia de reconèixer a l’obra de Darwin, i que també apuntava García Álvarez en el seu discurs, era l’existència de quatre «impulsos» en què es basava el seu transformisme: la lluita per la vida; l’elecció natural o llei de conservació de les variacions o disposicions favorables i eliminació de les nocives; la llei de divergència, de la forma dels seus avantpassats o del tipus primordial, i la transmissió hereditària. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 10 Trobava en la indefinició i la contravenció dels cànons científics del llenguatge emprat pels defensors del transformisme un argument per deslegitimar la cientificitat de les seves teories: Maillet lo mismo que Lamarck, Lamarck como Saint-Hilaire, éste como Darwin, sólo se atreven á expresar su parecer como una conviccion personal, como una cosa posible, á ménos que cierto pundonor mal entendido les empeñe á romper las ataduras de toda consideracion. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 10 I és que per a Aguilar, precisament, el registre fòssil era una prova contundent contra el transformisme. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons