transposasa

El cas més corrent és l'existència d'un sol enzim de transposició (transposasa); els altres ORF codifiquen proteïnes reguladores o de funció desconeguda.

Tambe hi ha IS que codifiquen RNA no traduïbles: per exemple, un dels transcrits de IS 10 és un RNA antimissatger que regula la traducció de l'mRNA de la transposasa (Kleckner, 1989).

Les repeticions invertides dels extrems de l'element són les dianes de la transposasa i en molts casos s'assemblen a la diana de l'element (Galas i Chandler, 1989).

De fet, el procés es pot reproduir experimentalment, i s'observa que la freqüència de transposició del conjunt és inversament proporcional a la seva grandària, probablement perquè a la transposasa Ii costa més trobar l'extrem d'element a mesura que la distància augmenta (Kleckner, 1989).

A més de la transposasa, codifiquen una resolvasa que desfà cointegrats actuant sobre seqüències adjacents, anomenades res.

L'ORF de la transposasa de l'element Ac codifica un RNA pre-missatger amb quatre introns.

Els transcrits dels elements P són processats d'una manera diferent a les cèl·lules somàtiques i a les de la línia germinal; aquest processament diferencial fa que només es produeixi transposasa a les cèl·lules de Ia línia germinal.

La mateixa activitat de la transposasa pot originar delecions i inversions (Galas i Chandler, 1989).

Però un estudi recent, realitzat al laboratori de Werner Arber, indica que aqueix avantatge és degut a un gen de resistència a bleomicina, i no té relació amb la producció de transposasa (Blot et al., 1990).