unitat

La unitat bàsica sobre la qual s'ha realitzat l'enquesta és l'establiment industrial, és a dir, una unitat productiva situada en un lloc determinat des del qual es realitzen activitats econòmiques a les quals dediquen el seu treball una o diverses persones d'una mateixa entitat jurídica.

Com a producte de base natural, una peça de carn fresca (és a dir, la carn tal com és, simplement refrigerada o congelada, sense cap altre ingredient, per unitat de pes superior als 30 g) hauria de ser exclosa dels perfils nutricionals per les mateixes raons que es donen d'una manera explícita a l'annex del Reglament 1924/2006/CE quan fa referència a les al·legacions nutricionals: a) La carn no porta greixos ocults.

Amb això, s'ha anat generant una sèrie de lleis, amb els seus corresponents desenvolupaments normatius i diferents transposicions geogràfiques, el compliment de les quals ens ha obligat a realitzar determinades intervencions per tal d'assolir una certa unitat de criteri en tots els països de la UE.

A la primera CGPM, celebrada el 1889, es van aprovar els patrons de metre i de quilogram, fabricats de nou amb platí i iridi, i esva adoptar com a unitat de temps el segon, utilitzat pels astrònoms.

El 1954 es van afegir com a unitat s de base el kelvin, com a unitat de temperatura termodinàmica, i la candela, com a unitat d'intensitat lluminosa, i el 1960 se li va donar el nom de sistema internacional d'unitats i se li van assignar les sigles SI.

El1971, després d'intenses discussions entre químics i físics, es va introduir el mol com a unitat de base de quantitat de matèria; amb això, el SI va quedar definit a partir de set unitats de base o fonamentals: metre, quilogram, segon, amper, kelvin, candela i mol.

La quantitat d'una magnitud s'expressa mitjançant un nombre, en caràcters aràbics, i el símbol de la unitat.

El nombre indica les vegades que es repeteix una mesura que, per conveni, hem definit com a unitat de la magnitud.

Com a exemples tenim la unitat natural de velocitat (c₀), equivalent a la velocitat de la llum en el buit (299 792 458 m / s), o la unitat atòmica de càrrega (i), equivalent a la càrrega elèctrica de l’electró (1,602 176 53 × 10^-19 C).