urea

El resultat fou la detecció a la fase líquida condensada d’una gran diversitat de substàncies orgàniques entre les que cal remarcar, per la seua abundància, els aminoàcids (amb bons rendiments de glicina i alanina), els hidroxiàcids, àcids alifàtics de cadena curta i urea.

El cianoacetilè reacciona amb el cianat (que pot derivar-se tant del cianogen com de la urea, ambdós fàcilment produïbles en condicions abiòtiques) per a donar la citosina, que per desaminació produeix uracil.

Recentment, Miller ha mostrat que la citosina i l’uracil es poden derivar més fàcilment del cianoacetaldehid (producte de la hidratació del cianoacetilè) i la urea.

La orina de cada dia era recollida amb gran cura i en ella fèiem els següents anàlisis: N total (Kjeldahl); urea (ureòmetre de Hüfner); NH₃ (Folin); creatinina (Folin amb el colorímetre Autenrieth-Koenigsberger), a. úric (Hopkins); S total i SO₄ H₂.

Aquests malalts no soporten la fadiga tal com la soporten els sans: l'eliminació de la creatinina, la relació de l'amoníac amb el N total i l'urea resten en els sans dins els límits normals fins quan el treball és més exagerat que en els nostres malalts.

Invalida en part aquesta manera de veure l'analogia amb el que observaren en malalts seus do poliúria nerviosa Strubell i Meyer, d'innegables intervencions de l'epiteli demostrades per la desproporció en les quantitats dels productes més senzills dissolts a l'orina, els clorurs i la urea, en poca concentració els primers i forta la de la urea.