vacuna

Una d’aquestes, un sapròfit vulgar, que va anomenar bacil alfa, fou la base de la vacuna que ell mateix va desenvolupar l’any 1897, amb la qual va començar a fer els seus primers assajos clínics vint-iun anys després a Alzira (Matilla, 1997; Climent i Cid, 1995).

Vaig pensar a assajar la vacunació preventiva contra la malaltia, i el Dr. D. Ricard Moragas, amb benvolença que agraeixo profundament, em facilità la vacuna necessària, feta a base dels gèrmens recollits de diversos atacats de broncopneumònia gripal, sembrats en medis sòlids (segons comunicà a l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques l'abril de 1919), çò és, en agar peptonitzat amb sang humana, agar ascitis, agar glucosat i sèrum de bou glevat addicionat amb glucosa.

En dos casos amb hemocultiu positiu en què l'administració de vacuna començà el cinquè i novè dia de malaltia, l'apirèxia va aconseguir-se en cinc i nou dies, respectivament, sense ulteriors recidives.

Així, el Departament d’Agricultura dels Estats Units va aprovar per primera vegada una proteïna produïda en plantes, una vacuna contra la paramixovirosi aviària (malaltia de Newcastle) desenvolupada per Dow AgroSciences en cultius de cèl·lules vegetals modificades genèticament.

També recollirem el gran repte que encara queda pendent, l’eradicació del virus i de la malaltia, que aconseguirem només amb el desenvolupament d’una vacuna eficaç.

Seguirem tenint una vacuna basada en la immunitat ce?lular; segurament hi haurà teràpies que en reduiran el temps de tractament basades en la combinació de quimioteràpia, vacunes terapèutiques, i immunomoduladors.

Imagineu les seves cares quan sabessin que a més, quan s’ha volgut millorar aquesta vacuna no ha estat possible superar-la, i que per tant els investigadors actuals tornen la mirada a mecanismes que ells, els científics del segle passat, ja havien estudiat, concretament a la resposta que ara anomenem innata, i que es basa en l’activació inespecífica d’aquests macròfags alveolars.