vagus

Segons la nostra manera de veure se'ls ha de considerar com a fenòmens d'irritació en els territoris del vagus i del simpàtic.

Justament nosaltres atribuim a aquest iode no metabolitzat una acció nociva per als sistemes del vagus i del simpàtic i ans que tot per a la inervació cardíaca.

En aquest cas se tracta amb tota seguretat del següent: en la glàndula tiroides malalta (en realitat atròfica), de funció per tant o viciosa o deficient, no ha pogut ésser elaborat tot el iode que hem administrat, no ha pogut ésser transformat en iodotirina, en iode biològic i aquest iode no metabolitzat circula en la sang, i obra sobre'ls sistemes del vagus i del simpàtic i ens produeix els signes del Basedow.

Si acceptéssim la teoria de Baxt, que les excitations lleugeres de nervis sensitius actuarien paral·lelament sobre el vagus i el simpàtic, es podria admetre la de Petzetakis de la via doble pel reflex oculocardíac; però, en les nostres observacions amb aquesta prova, no hem pogut observar més que efectes pneumogàstrics quan s'han posat de manifest; no observant efectes simpàtics ni en els casos que, havent respectat les vies simpàtiques, havíem seccionat les pneumogàstriques.

Aquest efecte és el més constant que hem pogut observar, tant en la compressió dels globus oculars com en la compressió directa dels vagus; i ja Petzetakis la troba en les seves experiències.

Es absolutament semblant a la ràpida disminució de la freqüència del pols que es veu quan la secreció és inhibida d'una manera reflexa excitant el cap central del tronc del vagus (5).

Havent atribuït erradament el nostre fracàs a la manera com, seguint exactament les indications d'Einthoven, fèiem la lesió al nervi, assajàrem, per consell del professor Boruttau, de produir el corrent de demarcació no seccionant el vagus, sinó cauteritzant-lo lleugerament amb el termocauteri de Pacquelin; tècnica amb la qual tampoc reeixírem.