vapor

El Museu és, doncs, també una indústria en funcionament, on la instal·lació hidràulica de vapor original conviu amb les modernes bombes d'impulsió; un lloc on s'entrellacen passat i present.

Una instal·lació per desmineralitzar l'aigua d'una caldera de vapor no és la mateixa per descalcificar l'aigua de neteja per a la indústria alimentària o per a una central nuclear.

Són molt més lleugers que el vidre o el metall i requereixen menys energia per a la seua fabricació i transport, al mateix temps que presenten un ampli rang de característiques en termes de permeabilitat als gasos, velocitat de transmissió de vapor d'aigua, elasticitat, duresa, etc.

Per a la cocció de la mostra en el Roner o forn de vapor, s'envasa l'aliment al buit amb una envasadora VAC-STAR S223 en una bossa de coextrusió tèrmica; en aquest cas, s'han emprat bosses de la marca Termopack amb 20 my de poliamida i 70 my de polietilè.

Coeu-les a 60 ºC durant 12 min (48 ºC a cor de producte) en un bany maria o un forn de vapor.

I això passava fa milers d’anys amb la roda (operativa molt abans que fos coneguda la teoria física del fregament que explica el perquè de la seva utilitat) i, també, més recentment, amb la màquina de vapor (operativa fins i tot una cinquantena d’anys abans que es coneguessin els principis bàsics de la ciència termodinàmica que n’expliquen el funcionament).

La realitat de la complexa interacció entre ciència teòrica i tecnologia és una barreja de coneixement científic teòric estimulat per artefactes tecnològics que han assolit l’èxit i que van néixer possiblement per «prova i error» (la roda i la màquina de vapor en són els millors exemples) i, també, la tecnologia que neix de l’aplicació d’idees pròpies de la ciència més teòrica (la bomba atòmica n’és un bon exemple: ningú no en pot fer una per «prova i error».

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, situat a l’antic vapor Aymerich, Amat i Jover a Terrassa, conserva i exposa col·leccions de béns mobles per difondre el seu valor cultural, científic i tècnic.

Es tracta, doncs, d’una tecnologia emergent que té com a avantatges principals les baixes temperatures del procés i l’absència de la interfície líquid- vapor en la separació.

L’avantatge principal n’és que la qualitat del producte en general es manté, ja que es treballa a baixes temperatures i no hi ha interfície vapor -líquid que comporti pèrdues d’aromes.

— Mari PAZ MONTES, directora de Producte de Cabal a Endress + Hauser. Conferència: «Mesura de cabal de líquids, gasos i vapor en la indústria». Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Catalunya, 13 de novembre de 2009.

La central d’energia, que disposava d’una màquina de vapor, tenia quatre màquines Gramme L5, dues en funcionament i dues de reserva per si de cas s’avariaven una o dues de les primeres.

No obstant això, per assegurar la màxima independència possible de funcionament de la xarxa respecte d’una làmpada individual, la distribució es feia a base de tres fils, de forma que a cada làmpada hi havia un commutador que permetia desviar el corrent a la resta si calia canviar els carbons o si eventualment en quedava alguna fora de servei; òbviament, aleshores calia actuar sobre les resistències de regulació del quadre de control de la dinamo per tal de mantenir una mateixa càrrega elèctrica sobre la màquina i treballar de forma estable junt amb la màquina de vapor que la movia.

b) Resulta també força sorprenent la comparació que fa Maristany entre la dinamo i el motor de vapor, que avui ens pot semblar desencertada, però que denota l’interès a fer comprendre al lector la casuística de l’electricitat (Maristany, 1891: II, 301): 156 J.

Carbó mineral per a la producció del vapor per tal de moure els compressors d’aire, ventiladors, elevadors utilitzats als pous, dinamos, etc.