vas

L'endoteli vascular dels petits vasos ha proliferat quelcom, essent engruixides ses parets.

L'endoteli vascular presenta també senyals de proliferació, produint-se una veritable endarteritis que alguna vegada quasi tancà la llum del vas.

2.^on Cercar el tombant dels vasos inflamats i els llocs on abundin els plasmazellen.

En efecte: les cèl·lules no epidèrmiques no es keratinitzen; els elements atacats són sempre els més allunyats dels vasos (d'on que en l'epitelioma siguin els de les parts profundes i centrals del cordó); aqueixos passen per una serie d'estats (stratum granulosurn, lucidum, corneum verum) que tenen per objecte transformar el protoplasma en keratohialina i en keratina després, essent precisa per aquesta transformació la intervenció i destrucció per lisis del nucli en el procés, el que jamai es limita a atacar cèl·lules isolades, sinó que s'estén en una superficie més o menys extensa, però sempre considerable; la participació del nucli en el procés fa que la cèl·lula, que ha sofert sols sigui un principi d'atac, ja no torni a la normalitat.

La degeneració col·loide, en canvi, pot presentar-se en qualsevulga classe d'elements; ataca a lo millor els més propers als vasos, és a dir, als perifèrics dels cordons epiteliomatosos, arribant Cornil i Ranvier a dir que a les cèl·lules atacades «hi acut major quantitat de sucs nutritius».

Per altra part, ingressat aquell àcid en la sang on alguns autors n'han comprovat l'excessiva quantitat durant els processos a què havem fet al·lusió, actuaría tòpicament sobre les parets dels vasos transformant -les, primer, en materia hialina, i després, continuant l'acció d'aquell àcid, en amiloide.

La trobem també en les parets dels vasos i en el teixit conjuntiu circumdant, així com en els dèbils manats col·lagens produits per les cèl·lules cianòfiles d'infiltracio que, tot just acabats de cristal·litzar al voltant d'aquelles cellules, sofreixen ja 1'acci6 dels productes d'exerecio de les cellules neoplasiques, tin dels quals es probablement 1'acid condroticsulfuric que, trobant encara tendre la materia col-lagena acabada de formar, reacciona rapidament i facilment amb ella, provocant aixi sa transformacio.

El paral·lelisme d'acció de l'adrenalina i del simpàtic és exacte; estimulen i fan més freqüent el ritme del, cor, dilaten els vasos coronaris, inhibeixen els moviments intestinals, constrenyent l'esfínter ileocecal, provoquen la sudoració, dilaten la pupil·la, estrenyen els vasos, augmentant la tensió arterial i són causa d'hiperglucemia (glucosuria per picadura, Cl. Bernard, 1854, i glueosuria adrenalínica, Blum, 1902), per mecanismes idèntics.

L'anhídrid carbònic es troba en la sang arterial i venosa totals (com en la que circula pels vasos del bulbe raquidià on hi determina l'excitació principal de l'automatisme respiratori) formant combinacions les més diverses, la major part de les quals es dissocíen en els capil·lars del pulmó.

Feta aquesta maniobra, s'obra el pericardi de la tortuga i es disseca amb la major pulcritut possible, i amb això quedarà al descobert el cor i tots els vasos arterials que en surten; es tria un —el més gruixut— i s'hi introdueix, lo més lluny del cor possible, una cànula de vidre, d'un mil·límetre a dos de diàmetre, i veurem tot seguit rajar per son extrem lliure, primer la sang de l'animal de gota en gota i, passats uns quants minuts, el líquid de Ringer-Locke.

El curs de la sang en ells es fa de manera ensopida i mandrosa, tant en els vasos venosos com en els arterials i solament amb l'ajuda del microscopi poden distingir-se.