ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

vector

nom masculí
Terminologicitat: 0.864




Revista de Tecnologia (2004)
Freqüència: 4

— Jesús HERNÁNDEZ, enginyer industrial del Departament d’Energia Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya: «L’hidrogen com a nou vector energètic. Funcionament i aplicació al transport de les piles de combustible». Institut d’Estudis Catalans, 16 d’octubre de 2003.




Revista de Tecnologia (2004)
Freqüència: 4

D’acord amb un teorema de J. Binet, donada qualsevol superfície S guerxa, reglada i no desenvolupable, i una recta r de S, aleshores la superfície formada per totes les rectes dels vectors normals a S al llarg de r és el paraboloide hiperbòlic, i aquesta superfície té, doncs, un paper rellevant en tota la geometria diferencial de superfícies reglades.




Revista de Tecnologia (2006)
Freqüència: 4

A continuació presentarem algunes d’aquestes realitzacions, implementades en el context de diversos projectes finançats per la Comissió Europea com el MINIMAN3 i el MICRON,4 així com noves aproximacions en els àmbits de robots cooperatius I-SWARM5 o aplicacions en medicina com a càpsules gastrointestinals ARES o vector.




Revista de Tecnologia (2011)
Freqüència: 4

La seva velocitat abans i després apareix esquematitzada pels vectors vermell i verd, respectivament.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 11

Si representem cada moment magnètic com un vector, hi haurà dues possibilitats: vectors iguals o diferents de forma alternada.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 11

Això vol dir que el vector magnetització, una vegada eliminat el camp magnètic extern que l’ha orientat paral·lelament al camp, resta estable durant un cert temps (com si fos un imant clàssic, magnetita, per exemple).




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 11

Això és perquè la barrera d’energia que ha de superar el vector de magnetització per relaxar és molt gran (fig. 13).




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 11

Aquesta distribució electrònica genera un dipol elèctric que porta associat un vector moment dipolar.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 11

El mòdul d’aquest vector és igual al producte de la càrrega (q) per la distància entre els àtoms (r) i la línia que uneix els dos àtoms en defineix la direcció.




Revista de la Societat Catalana de Química (2001)
Freqüència: 11

En el procediment que hem desenvolupat, es calcula el moment hidrofòbic de l’hèlix, que és un vector definit com a suma dels vectors unitaris definits sobre cada residu entre el carboni alfa i el carboni beta, cada un multiplicat pel valor de la hidrofobicitat del residu.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916)
Freqüència: 55

Respecte a la presencia de bacils en els insectes i aràcnids domèstics usuals, els autors estàn en desacord i encara que s'hagin trobat en el tub digestiu bacil·lus àcid-resistents, això no conclou res respecte al seu poder vector o a les transforrnacions que puguin experimentar els que facilitin el seu pas a l'home.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1919)
Freqüència: 55

Tampoc pot ésser considerada l'evaginació com efecte del pas per allí de vasos sanguinis , puix no se'n troba cap en contacte del fol·licle, com ja havem indicat; però demés ni es veu com podrien influir per a provocar una hèrnia epitelial, ja que el fol·licle f', per exemple, no està pas embolcallat per teixit conjuntiu, teixit vector dels vasos: és un fol·licle purament epitelial.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1925)
Freqüència: 55

¿Es tracta, com diuen Müller i Corbitt, d'un efecte nerviós? ¿Es tracta, potser, d'un efecte directe sobre el fetge? ¿Es atribuïble aquest efecte, al líquid vector i no a l'hormona?




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1931)
Freqüència: 55

O possiblement d'un efecte sobre el fetge, efecte que potser seria imputable al líquid vector i no a l'extracte pancreàtic.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1993)
Freqüència: 55

Després d'alterar els extrems de la molècula complementària de DNA, aquesta es pot entrelligar amb un vector apropiat i procedir a la clonació del segment de DNA per transfecció del E. coli.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1984)
Freqüència: 55

La re-introducció es pot entendre com una integració física del DNA funcional mitjançant un vector adequat en el DNA cromosòmic de les cèl·lules del malalt.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1984)
Freqüència: 55

Una vegada identificat el plasmidi que ha incorporat les seqüències d'interès, aquestes es porten a un vector d'expressió com són els depenents dels promotors trp o pL amb el fi que es sintetitzi la proteïna que és la vacuna buscada.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons