vegetal

Segons el que avui entenem com a mètode científic, que de fet sorgeix al segle XIX, la bromatologia, lògicament, es comença a desenvolupar més tard que la química orgànica, la química analítica, la fisicoquímica, l'enginyeria química, la bioquímica, la fisiologia vegetal i animal, i altres ciències bàsiques que la bromatologia orienta cap als aliments.

Això té el seu reflex en l'entrada de la bromatologia en els plans d'estudi universitaris, essent les facultats de veterinària i farmàcia les que clàssicament la tenien en els seus currículums, més orientada a la inspecció i als aliments d'origen animal a les facultats de veterinària, i a l'anàlisi i als aliments d'origen vegetal i les aigües a les facultats de farmàcia.

Les malalties cròniques incrementen de manera creixent la morbimortalitat en el món industrialitzat, on es tendeix a consumir cada vegada més productes elaborats i processats, rics en greixos saturats, sucres i sodi, en detriment de les fruites i hortalisses, a més d'altres aliments d'origen vegetal com cereals i els seus derivats (arròs, pasta, pa, etc.) llegums i fruits secs.

Les fruites i hortalisses, juntament amb altres aliments d'origen vegetal com els llegums, els derivats de cereals com el pa, les sèmoles o les pastes, així com els fruits secs, són bàsiques en la dieta mediterrània.

És per aquest motiu que nombrosos autors han treballat en la modificació del contingut d'AGPI omega-3 de la carn de pollastre i dels ous, i per això han utilitzat diferents fonts d'enriquiment: - La llinosa, tant sencera, mòlta, com en forma d'oli, és la principal font vegetal d'AGPI omega-3.