ventricle

Per tal circumstancia, a l'establir-se el bloqueig, no s'inicía amb tots els seus caràcters, deguts a la interrupció del pàs de l'ona al nivell de les fibres de pàs de les aurícules al ventricle, sinó que van fent-se inhàbils per a la funció conductriu les porcions de sistema primitiu més pròximes als orificis arterials de primer, i va acostant-se cada vegada més la zona no conductora als orificis aurículo-ventriculars, essent així, cada cop més reduida la massa de musculatura que's contrau, fins a suprimir-se la conductibilitat en tot el sistema intraventricular i establir-se el bloc.

De tal manera es troba una diferencia característica entre les accions de les dues classes d'ions, que Pi Suñer i jo separàrem des del punt de vista de la seva cardiotoxicitat: ions tipus estronci (anabolisadors) que sospenen la funció de les porcions altes del sistema (perdua de l'excitabilitat dels nòduls auriculars i ventriculars basals, amb aparició de sístoles originats a la punta), i ions tipus potasi (catabolisadors) que sospenen de primer la funció de la part baixa del sistema (perdua de la conductibilitat, iniciant-se a la porció distal del ventricle).

Pot contradir-se aquesta interpretació nostra suposant que el fenomen es redueix a una modificació de la duració de la fase refractaria en les fibres del ventricle (de totes les fibres, no solament de les de conducció), modificació que's propagaría ascendentment a través de tota la musculatura.

Dos tipus havem registrat en l'establiment del bloqueig; d'un d'ells és exemple la gràfica I.^a, on precedeixen al període en el qual la meitat de les sístoles auriculars no van seguides de resposta, series de revolucions cardíaques completes seguides d'una contracció auricular sense resposta per part del ventricle, la característica de aquestes revolucions es un retràs cada vegada major en la iniciació del complexe ventricular, com es veu ben bé en el primer grup de quatre sístoles i en el segón de tres de la mateixa gràfica.

1. — Aspecte de l'interior del ventricle esquer amb la branca del mateix costat al descobert (cor de vedella).

El classicíssim experiment de Claudi Bernard de la picadura poliúrica del quart ventricle, de mecanisme humoral poc probable, car hi ha casos ben clars en el referent a l'absència de glucosa en l'orina, ha estat fa anys un dels punts més discutits des del nostre punt de vista; Eckhard hi aportà son treball d'anàlisi, admetent en ses deduccions l'existència de nervis secretors renals.