vida

El resultat de comparar les evolucions dels dos paràmetres indicats amb l’índex de preus al consum (IPC) és contundent: mentre que el cost de la vida, entre els anys 1984 i 2010 —la primera data fou elegida perquè era l’any anterior a l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea—, va pujar un 195 %, el preu del pa ho va fer un 393 %, i el preu pagat als pagesos pel seu blat —que s’havia doblat entre el 2006 i el 2008— només havia pujat un 5 % respecte del preu de l’any 1984.

Tenim tendència a pensar que estem sotmesos als interessos de les grans corporacions multinacionals—i és així—, però no ens adonem del que passa al voltant nostre, ja que no és el preu de la farina el que ha pujat descontroladament —ha seguit relativament paral·lel al preu del blat—, sinó que la diferència afegida prové de l’elaboració, la venda i les altres manipulacions del pa, i, pertant, les diferències, en aquest cas, s’originen entre actors del nostre mateix entorn, un dels quals, el pagès, té els preus controlats per les forces del mercat internacional, l’altre té la capacitat d’encarir el seu producte molt més que el que correspondria per l’encariment general del cost de la vida, i el tercer, que som els consumidors, paguem conformats.

Em considero afortunada amb les casualitats que han influït de forma positiva en cada una de les etapes de la meva vida professional.

L'any 1981 vaig optar a la càtedra d'anàlisi química, bromatologia i toxicologia a la Universitat deValència, on he desenvolupat gran part de la meva vida professional dedicada a la formació d'estudiants i a la participació en programes de recerca, amb la col·laboració de companys dels quals guardo un bon record.

Tot i que amb motiu dels canvis en l'estil de vida, la globalització del comerç i els moviments migratoris s'està perdent la cultura alimentària tradicional, que es fa difícil de conservar o recuperar amb la ràpida difusió pels mitjans de comunicació de missatges interessats, amb molt poca base científica.

A causa del seu gust suau i de nous, el Kamut® ser utilitzat per a tots els pans i productes de panificació en els quals habitualment s'usa blat o espelta, especialment per les bones propietats del Kamut® en comparació amb el blat integral i per la seva bona fermentació al forn, encara que el Kamut® presenta una vida útil més curta.

En aquest últim cas, poden sorgir tres problemes: a) es necessita una mòlta extensiva per tal d'obtenir una farina suficientment fina, b) és difícil d'aconseguir un producte constant i les propietats de panificació depenen del grau de mòlta, i c) l'emmer té una vida útil curta, d'una manera similar a l'einkorn.

La raó principal és, d'una banda, augmentar la vida útil de la carn fresca, i de l'altra, el fet que són productes fàcils de cuinar o, fins i tot, que estan llestos per al seu consum directe.

És evident que la producció és tecnologia, però el producte és sociològic en el seu aspecte de fonamental per a la vida i, per tant, font de conflictes.