videojoc

Tot s’hi val per a aprendre, la ràdio, la televisió, el mòbil, l’ordinador, la consola de videojoc, la PDA, la pissarra digital, etc., però la tecnologia de la ferralla no fa res sense la tecnologia de l’aprenentatge.

Els sistemes de realitat artificial que més fàcilment es poden trobar en el nostre entorn són dins l’àmbit de l’oci, concretament, en els videojocs.

Segons l’OMS també, una de les raons principals d’aquest sedentarisme són els mitjans interactius domèstics, com, per exemple, videoconsoles i videojocs, ordinadors, Internet, les xarxes socials, els mòbils, etc.

Aquests sistemes, anomenats exergames, es basen en videojocs que fan que la interacció entre l’usuari i el sistema comporti algun tipus de moviment del cos.

En el nostre cas hem dissenyat un tobogan inflable en què la superfície lliscant (de 4 × 3 m) és també pantalla de projecció dels entorns virtuals de videojocs pensats específicament per ser jugats en un entorn com aquest.

Així, tot jugant amb els videojocs els nens fan activitat física sense quasi adonar-se’n.